<blockquote>A ''The Road I walked'', Haruchika Noguchi va destacar algunes disciplines que el van influir especialment. En aquella època, hi havia un bona quantitat de teràpies manuals originàries d'Amèrica: l'[[osteopatia]], la espondiloteràpia i la [[quiropràctica]]. També hi havia diverses tècniques japoneses: appaku ryojutsu (Pressure Therapy o Teràpia de pressió), jikyōjutsu (Self-strengthening Therapy o Teràpia d’autoenfortiment), seikihō (Living Ki Method o Mètode del ki viu), ōatsubidōjutsu (The Art of Pressure by Micro-movement] o L’art de la pressió per micromoviments). Totes aquestes disciplines de cura amb les mans em captivaven a Noguchi de la mateixa manera que els enfocaments mentals com la [[hipnosi]], l'[[autosuggestió]], la [[psicoanàlisi]] i el crit hipnòtic (kiaijutsu). I no obstant això, en aquell temps jaell percebia que no havia res a aprendre perquè no eren més que tècniques que no emli permetien apropar-mese a la vida.<ref name=":1"/blockquote>▼
A ''The Road I walked'', Haruchika Noguchi va destacar algunes disciplines que el van influir especialment:<ref name=":1"/>
▲<blockquote>En aquella època, hi havia un bona quantitat de teràpies manuals originàries d'Amèrica: l'[[osteopatia]], la espondiloteràpia i la [[quiropràctica]]. També hi havia diverses tècniques japoneses: appaku ryojutsu (Pressure Therapy o Teràpia de pressió), jikyōjutsu (Self-strengthening Therapy o Teràpia d’autoenfortiment), seikihō (Living Ki Method o Mètode del ki viu), ōatsubidōjutsu (The Art of Pressure by Micro-movement] o L’art de la pressió per micromoviments). Totes aquestes disciplines de cura amb les mans em captivaven de la mateixa manera que els enfocaments mentals com la [[hipnosi]], l'[[autosuggestió]], la [[psicoanàlisi]] i el crit hipnòtic (kiaijutsu). I no obstant això, en aquell temps ja percebia que no havia res a aprendre perquè no eren més que tècniques que no em permetien apropar-me a la vida.</blockquote>
Més endavant, Haruchika Noguchi va rebre altresmés influències perque ajudaren al desenvolupament del [[seitai]] i que va practicar i ensenyar després de la [[Segona Guerra Mundial]]. L'any 1946, Noguchi va ser convidat a donar conferències sobre seitai i seitai sōhō a la [[Prefectura de Yamaguchi]]. Va reunir les seves notes i el 25 d'abril de 1947 publicà un manuscrit amb el títol ''Un lector de seitai sōhō''. Hi és esmentat la creació de la Seitai Sōhō Kai a partir de la fundació de l'Associació de Practicants Holístics de Tòquio. A la mateixa època va finalitzar les bases de la seva teoria del [[taiheki]], que són les conclusions del seu estudi sobre les característiques de la personalitat individual com es manifesten a través de la postura i el moviment de cada individu.
