Resiliència psicològica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''resiliència''' psicològica (del [[llatí]] ''resilire'', que significa '''“tornar”''') és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de "tornar" al seu estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats. Està relacionada amb l'[[autoestima]]<ref name=lrm>''La autoestima'', Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, [[2007]]. {{ISBN|978 84 670 2465 4}}{{es}}</ref> de tal forma que implica també l'[[autoconcepte]], és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan té almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.
Una persona amb un estrès diari
Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics (ex: un accident amb el cotxe).
Línia 27:
La primera recerca sobre la resiliència es va publicar l'any 1973. L'epidemiologia va ser la base de l'estudi que van realitzar; va ser el fonament per tal de poder descobrir els riscos i els factors de la competència de recuperació.<ref>{{Ref-web|url=https://miespacioresiliente.wordpress.com/2014/01/17/conociendo-a-norman-garmezy/|títol=Conociendo a… Norman Garmezy|consulta=2019-03-01|cognom=M.E.R|llengua=es-ES|data=2014-01-17}}</ref> Temps més tard els mateixos investigadors van crear un conjunt d'eines que permetessin el desenvolupament de la capacitat de recuperació.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Garmezy|nom=Norman|article=Children at Risk: The Search for the Antecedents of Schizophrenia. Part I. Conceptual Models and Research Methods|publicació=Schizophrenia Bulletin|llengua=en|url=https://academic.oup.com/schizophreniabulletin/article/1/8/14/1860408|volum=1|exemplar=8|data=1974-01-01|pàgines=14–90|doi=10.1093/schbul/1.8.14|issn=0586-7614}}</ref>
[https://denisannthomas.wordpress.com/tag/emmy-werner/ Emmy Warner]<ref>{{Ref-web|url=https://denisannthomas.wordpress.com/tag/emmy-werner/|títol=Emmy Werner {{!}} Reaching Resilience|consulta=2019-03-03|llengua=en}}</ref> va ser una científica dels [[anys 70]] que va estudiar a un grup de nens d'una de les illes de l'arxipèlag de [[Hawaii]].<ref>{{Ref-web|url=https://miespacioresiliente.wordpress.com/2013/02/18/emmy-werner/|títol=Emmy Werner|consulta=2019-03-01|cognom=M.E.R|llengua=es-ES|data=2013-02-18}}</ref> Aquests infants venien de famílies pobres i molts dels pares d'aquests patien malalties mentals, eren alcohòlics o simplement treballaven tot el dia. Aquesta científica va demostrar que gran part dels infants van mostrar conductes agressives en l'adolescència,
== Tipus de resiliència ==
Línia 44:
La tercera reacció és la que promou un estat de comoditat. Normalment és la reacció que tenen les persones resilients quan es troben malament per un problema, el que fan és fer front al problema. Les dues primeres reaccions les tenen la resta de persones, les quals neguen qualsevol mitjà de recuperació i prefereixen reaccionar així en comptes de respondre a la dolorosa situació.
Stefan Vanistendael,<ref>{{Ref-web|url=https://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2011/Entrevistes/stefan_vanistendael.html|títol=Universitat de Barcelona - Stefan Vanistendael: «La resiliencia no se construye a cualquier precio, siempre tiene una dimensión ética»|consulta=2019-03-04|cognom=ub|data=2009-10-08}}</ref> sociòleg i demògraf dels [[Països Baixos]], va desenvolupar la imatge d'una «caseta» per explicar el procés de la resiliència. Aquesta és una casa petita la qual està composta per diversos pisos i habitacions. La base de la casa representa les necessitats bàsiques de tota persona (ex: menjar); el subsòl de la casa simbolitza les relacions i els vincles, sovint es tracta d'un vincle fort encara que sigui només amb una persona, aquesta no cal que sigui un pareny; la planta baixa de la casa significa la capacitat de la persona per trobar-li un sentit a la seva existència. Aquesta pot estar lligada a la religió, amb la política o amb un compromís social; al primer pis el que hi podem trobar és una sèrie d'habitacions les quals representen coses diferents, la primera habitació representa l'autoestima, la segona les aptituds (personal i social) i l'última el sentit de l'humor. Per acabar, les golfes, una habitació gran, la qual està oberta, ja que simbolitza les noves experiències.
Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:
| |||