Joseba Azkárraga Rodero: diferència entre les revisions

== Biografia <ref>{{ref-llibre|cognom=AZKARRAGA RODERO, Joseba|títol=Euskadi sin renuncias. Un ideal posible|any=2008|editorial=Txertoa|lloc=Donostia}}</ref> ==

Joseba Azkarraga pertany a una família de tradició nacionalista i vinculada al PNB quasi des dels seus orígens. És nebot de [[“Lurgorri”]], José María Azkarraga Mozo, afusellat per les tropes franquistes en Derio l'any 1937. És nebot també de [[Luis Azcárraga Pérez-Caballero]], general assassinat per [[ETA]] el 1988.<ref>«[http://www.abc.es/hemeroteca/historico-06-09-2002/abc/Nacional/joseba-azkarraga-la-reserva-de-la-vieja-guardia-del-nacionalismo-vasco_127566.html Joseba Azkarraga, la reserva de la "vieja guardia" del nacionalismo vasco]», ''[[ABC (España)|ABC]]'', 6 de septiembre de 2002.</ref> Joseba Azkarraga sempre ha defès les vies polítiques per tal d'aconseguir els drets del Poble, motiu pel qual va condemnar, com va fer en qualsevol altre atemptat, la mort de Luiz Azcárraga, tot i que estaven molt distanciats en l'àmbit polític i personal.

L'any 1966 va començar a col·laborar clandestinament amb el PNB, i el 1972 el van detenir per la seua activitat política. Va participar activament en l'efervescent activitat política del PNB des de la mort de Franco fins al Referèndum que ratificà la [[Constitució espanyola del 1978]]. A l'any següent, el 1979, fou elegit [[diputat]] pel PNB per [[Àlaba]]. Aqueix any també va formar part de la primera Comissió especial d'investigació sobre maltractaments als detinguts del País Basc, que es creà en el Congrés. Entre 1982 i 1986 va ser el [[senador]] més votat per [[Biscaia]]. Durant la seua etapa com a senador tingué un paper rellevant en quant a la reinserció i excarceració de prop d'un centenar de presos que pertanyien a ETA VIII Assemblea. Aquesta era una escissió políticomilitar d'ETA que es va acollir a la denominada «vía Azkarraga».,<ref>Txus Díez, «[http://www.deia.com/2017/04/22/politica/euskadi/35-anos-de-la-via-azkarraga 35 años de la ‘vía Azkarraga’]», ''[[Deia]]'', 22 de abril de 2017.</ref> i que va posar en marxa el Govern Garaikoetxea, que delegà en Azkarraga, el Conseller de Presidència d'aquest govern va ser Juan Porres, i comptà amb la col·laboració del Defensor del Poble, Joaquín Ruiz Giménez. Els principals trets de la mencionada via foren: la reinserció individualitzada, el rebuig a la lluita armada i la decisió de defendre els objectius de llibertat per al Poble Basc a través de les vies polítiques democràtiques. D'aquesta manera, es va aconseguir el retorn d'unes 200 persones exiliades.