Corol·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
imatges |
|||
Línia 1:
[[Imatge:Rosa canina Vinça.jpg|thumb|Corol·la de tipus '''rosàcia''',actinomorfa i dialipètala, del [[roser silvestre]] (''Rosa canina'').]]
[[Imatge:Arbutus unedo.jpg|thumb|Corol·la urceolada de les flors de l'arbocer (''Arbutus unedo'')]]
[[Imatge:Salvia-officinalis-flower.jpg|thumb|Corol·la labiada de la sàlvia.]]
[[Imatge:Antirrhinum majus closeup MichaD.jpg|thumb|Corol·la gibosa dels conillets]]
[[Image:Dandelion 2007.jpg|thumb|Inflorescència de dent de lleó formada per flors amb corol·la ligulada.]]
En [[botànica]] '''corol·la''' és la part del [[periant]] de la flor, és un [[verticil]] format pels [[pètal]]s. Es troba envoltada exteriorment pel [[calze (botànica)|calze]] i al seu interior hi trobem per la part fèrtil, constituïda, en el cas més complet, pels [[estam]]s i els [[pistil]]s.
Linha 28 ⟶ 33:
* Corol·la actinomorfa i gamopètala
** '''Rotàcia''': Si el tub és curt i els pètals estesos i amb un angle molt obert. Un exemple en seria la [[tomaquera]] o la [[patata]].
** '''Urceolada''': Si els pètals es presenten totalment soldats i en forma d'olla, el tub és més ample a la part mitjana i amb un orifici superior més petit. Les flors del [[bruc]] o les de l'[[Arbocer|arboç]] en serien dos exemples d'aquest tipus de corol·la.
** '''Infundibuliforme''' o '''embudada''': Si els pètals són totalment soldats i el tub s'eixampla per dalt en forma d'embut, com en el cas de la [[flor de nit]].
** '''Campanulada''': Amb els pètals totalment soldats i el tub eixamplat per dalt, però no tant com en el cas anterior, adoptant una forma de campana. Un exemple en seria la [[campanula]].
Linha 36 ⟶ 41:
** '''Papilionàcia''': Consta de cinc pètals, un de més gran que els altres anomenat '''estendard''', dos de laterals iguals entre ells, les '''ales''', i dos sota l'estendard lleugerament units entre si i iguals entre ells, que constitueixen la '''quilla''' o '''carena'''. La [[ginesta]] n'és un exemple.
* Corol.la zigomorfa i gamopètala
** '''Labiada''' o '''bilabiada''': Amb el tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis, formats cinc pètals, dos conformen el llavi superior i els tres restants l'inferior. En són exemples el romaní ([[Rosmarinus officinalis]]) o la [[sàlvia]] (''Salvia officinalis'').
** '''Unilabiada''': Similar a l'anterior però amb un sol llavi com en el cas de la [[brutònica]]
** '''Gibosa''':Amb un pètal més gran que els altres en forma de gep o casc i amb el tub poc o gens obert com en el cas d' ''[[Antirrhinum majus]] (conillets).
** '''Esperonada''': Si és proveïda d'un esperó o prolongació digitiforme.
** '''Ligulada''': Un cas molt especial és el de la família [[Asteràcia|Asteràcies]] que poden presentar [[Inflorescència|inflorescències]]] en forma de [[Capítol (botànica)|capítols]] formats per flors amb un únic llavi (unilabiades) que reben el nom de '''lígules'''. És el cas de les inflorescències de [[dent de lleó]] (''Taraxacum officinale'') o de la [[xicoria]] (''Cichorium intybus'').
| |||