Carles II de Castella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Madrilenys; Afegida Categoria:Nobles madrilenys usant HotCat |
|||
Línia 41:
=== Govern de Nithard ===
El jesuïta tirolès [[Juan Everardo Nithard]]
Durant la primera etapa de regència, la reina confiarà en el seu confessor
Com a confessor seu, Nithard influí sobre la reina regent, però la seva condició d'estranger i el fet de ser [[jesuïta]] li fan guanyar no pocs enemics a la cort. El seu major detractor fou el fill bastard de Felip IV, [[Joan Josep d'Àustria]], que havia estat allunyat de la cort per la mateixa reina després de la mort de Felip IV sota el temor que li pogués arrabassar la corona a Carles. El bastard, conjuntament amb el Partit Aristocràtic, intentà dues vegades eliminar Nithard però fracassaren i Joan es retirà a [[Corona d'Aragó|Aragó]], des d'on intentà anar-se'n a Madrid el [[1669]]. Aquesta acció, sumada a les pressions de la noblesa a la cort per destituir Nithard, feren que la reina finalment cedís i el jesuïta es veié obligat a sortir de territori hispànic.<ref name=muy/>
Línia 60:
A la mort de [[Joan Josep d'Àustria]], es va evidenciar la necessitat d'un nou govern amb un caràcter fort, capaç de fer front als problemes de la monarquia, i és en aquest moment quan el duc de Medinaceli esdevé [[Privat|''valido'']] de Carles II,{{Sfn|Martínez Ruiz|p=339|any=1992}} fruit de les intrigues de la cort, entre els partidaris del duc, seguidor de la política de Joan d'Àustria, i els del conestable de Castella, partidari, en canvi, de la reina mare.{{Sfn|Ruiz Rodríguez|p=545|any=2007}} Es diu que durant el seu període el govern castellà va assolir el seu nivell més baix en termes de decadència, i que de la Cerda va ser un polític poc brillant, sense habilitat ni experiència en les tasques de govern.{{Sfn|Pendrill|p=163|any=2002}} No obstant això, diu en el seu favor que no va buscar un govern format per la seva clientela, sinó que va crear un govern els membres del qual eren homes de gran capacitat per tal de dur a terme l'administració i la millora del país a sortir de la crisi.{{Sfn|Martínez Ruiz|p=339|any=1992}} Va confiar en el Consell d'Estat, format per 24 homes del seu rang, com el duc de Medina de las Torres, un personatge que, per exemple, va ser conegut per la seva activitat ociosa.{{Sfn|Pendrill|p=163|any=2002}}
Malgrat les seva escassa habilitat política, va ser el continuador de la tasca de Joan Josep d'Àustria en matèria de reforma econòmica, a través de la Junta de Comerç i Moneda,
=== Govern del comte d'Orpesa ===
[[Fitxer:Carlos2-conde-oropesa.jpg|miniatura|Gravat del s. XIX que representa la destitució del comte d'Orpesa el 1699]][[Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal]], el comte d'Orpesa continuarà amb la política econòmica del seu predecessor, dictant el [[1686]] una [[devaluació]] de la moneda, que només provocà un encariment dels productes de primera necessitat i, de retruc, empitjorà les condicions de vida de la població. Tanmateix, anà vers la reforma de l'exèrcit i el clergat, cercant els abusos d'aquest en les falses vocacions, buscant exempcions d'impostos i investigant fins i tot a la [[Inquisició]]. Malgrat que fa una gestió eficaç i redueix notablement les despeses, es guanyà l'oposició de l'alt clergat i de part de l'exèrcit; en general l'opinió sobre Orpesa no és bona i no millorà amb el temps, ans el contrari. El [[1691]] el rei, en contra de la seva voluntat, es veurà obligat a destituir-lo del seu càrrec i des d'ençà governarà en solitari de nou sota control de la seva mare. El 1696 Orpesa tornava per presidir el Consell de Castella, però fou destituït de nou el 1699 després del [[Motín de los gatos]].<ref name=CO>{{ref-llibre |cognom=Alloza |nom=Ángel |títol=La vara quebrada de la justicia: un estudio histórico sobre la delincuencia madrileña entre los siglos XVI y XVIII |url=http://books.google.cat/books?id=kDBJO9JsvQQC&pg=PA109&dq=Mot%C3%ADn+de+los+gatos&hl=ca&sa=X&ei=czqSUouzCuiw0QWO3IDYDg&ved=0CFQQ6AEwBA#v=onepage&q=Mot%C3%ADn%20de%20los%20gatos&f=false |llengua=castellà |editorial=Los Libros de la Catarata |data=2000 |pàgines=110 |isbn=8483191083 }} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150402133020/http://books.google.cat/books?id=kDBJO9JsvQQC&pg=PA109&dq=Mot%C3%ADn+de+los+gatos&hl=ca&sa=X&ei=czqSUouzCuiw0QWO3IDYDg&ved=0CFQQ6AEwBA#v=onepage&q=Mot%C3%ADn%20de%20los%20gatos&f=false |date=2015-04-02 }}</ref> El motí va acabar amb la crema del palau del [[Manuel Joaquín Álvarez de Toledo-Portugal|comte d'Orpesa]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Alonso Garcia |nom=David |títol=Breve Historia de los Austrias: La apasionante historia del Imperio español bajo la dinastía de los Austrias. Desde su expansión mundial hasta su declive con Carlos II. |url=http://books.google.cat/books?id=I4jeJu2CgwsC&pg=PA186&dq=Mot%C3%ADn+de+los+gatos&hl=ca&sa=X&ei=FjmSUobFNOKR0QXOhoGQBA&ved=0CEQQ6AEwAg#v=onepage&q=Mot%C3%ADn%20de%20los%20gatos&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Nowtilus |data=2009 |pàgines=186 |isbn=8497637593}}</ref>
|