Aquest innovadora manera de practicar la ciència inclou la recerca oberta i l'[[Open notebook science]], mètodes d'investigació en els quals els experiments i les dades obtinguts mitjançant aquests són automàticament d'accés públic, sobretot en el coneixement científic produït amb fons públics.
El referent en aquest camp és el project europeu [[CERN]] i el seu [[granGran Col·lisionador d'Hadrons|Gran col·lisionador d'hadrons,Hadrons]] gràcies al qual fa poc hem conegut l'existència del ''bosó de Higgs'' o “partícula de Déu”. Les dades obtingudes en els seus treballs es comparteixen amb la comunitat científica per a la seua discussió mitjançant la Worldwide LHC Computing Grid.<ref> David, P. A. (2004). "Understanding the emergence of 'open science' institutions: Functionalist economics in historical context". Industrial and Corporate Change.</ref> <ref>David, Paul A. (marzo de 2004). [http://www.jstor.org/stable/40752435 «Can "Open Science" be Protected from the Evolving Regime of IPR Protections?»]. ''Journal of Institutional and Theoretical Economics'' (Mohr Siebeck GmbH & Co. KG) '''160''' (1). Consulta: 9 de marzo de 2012.</ref>
Els articles de Matthew Todd sobre l'exitós projecte de ciència oberta en la síntesi d'un fàrmarc per a una malaltia tropical rebutjada, mostren que l'obertura d'un projecte va accelerar la recerca implicada.
