Llei de bronze dels salaris: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
La '''llei de bronze dels salaris''', també coneguda com a '''llei de ferro dels salaris''', és una teoria econòmica per la qual els [[salari]]s tendeixen espontàniament cap a un nivell mínim, que correspon a les necessitats mínimes de subsistència dels [[assalariat]]s. Qualsevol increment en els salaris d'aquest nivell portarà a un increment de la [[població]], i llavors l'augment de la [[Competència econòmica|competència]] per a obtenir una feina farà que els salaris es redueixin de nou a aquest mínim.
 
El concepte fou publicat en un fulletó publicat el [[1817]] per l'economista [[David Ricardo]] (''Iron law of wages''). Per explicar per què els salaris baixen fins al nivell de subsistència, David Ricardo basava la seva argumentació en la [[llei dels rendiments decreixents]] de la terra. A mesura que les millors terres s'anaven ocupant, la creixent població es desplaçava a terres amb una [[productivitat]] menor, és a dir, terres marginals. Quan les terres només donen per subsistir, el salari és per tant de subsistència. A causa de la competència entre els treballadors, a més, aquest salari serà el mateix per a tots els treballadors (fins i tot per a aquells que treballen en terres amb major productivitat). L'argument de David Ricardo s'extrapola també a una economia industrial (no sols agrícola) si suposem també rendiments decreixents del factor [[capital]].
Línia 5:
Va influir en [[Karl Marx]] en la seva primerenca visió pessimista sobre la possibilitat que els treballadors puguin beneficiar-se del capitalisme. No obstant això, és un error freqüent considerar que Marx concorda amb Ricardo respecte d'aquesta llei, ja que en el primer autor la quantitat i tipus de mercaderies necessàries per a reproduir la força de treball tenen un caràcter històric i cultural, no necessàriament es troben en un nivell mínim de subsistència.
 
[[Ferdinand Lassalle]] la va divulgar posteriorment com a '''''Lleillei de bronze econòmica''''' (''Das echerne ökonomishe Gesetz'', [[1863]]), en comparar-la amb la perennitat de les lleis escrites en plaques de bronze.
 
[[Ludwig von Mises]] va argumentar que, si s'adopta aquest raonament per demostrar que a llarg termini no és possible un increment en el salari mitjà per sobre del mínim, ha d'assumir-se també que tampoc una baixada d'aquest valor pot passar.