La televisió analogicaanalògica és el mètode tradicional de lliurament de senyal d'emissió de televisió, per ones radioelèctriques transmeses a través d'espaide obertl´espai. La radiodifusió televisiva terrestre es remunta als mateixos començaments de la televisió com un medi mateix amb la primera televisió pública de llarga distància que emetia des de [[Washington D.C.]] el [[7 d'abril]] de [[1927]]. A més a més de la transmissió en plans de vol alt que es movien en un bucle que utilitzava un sistema desenvolupat per [[Westinghouse]] anomenat [[Stratovision]], no hi havia virtualment cap altre mètode de lliurament de televisió fins als anys 1950, amb l'adveniment de televisió per cable o antena comunitària de televisió ([[CATV]]). El primer mètode no terrestre de transmissió de televisió, que transmetia un senyal que s'originava a partir d'una font terrestre tradicional, no va començar fins l'ús de satèl·lits de comunicacions als anys 1960 i 1970.
Línia 8:
A més a més a l'amenaça des de CATV, la televisió terrestre analògica és ara també subjecte a competència des de la [[televisió per satèl·lit]] i distribució de vídeo i contingut de pel·lícules per [[Internet]]. La tecnologia de [[televisió digital terrestre]] s'ha desenvolupat com a resposta a aquests desafiaments. La pujada de la televisió digital terrestre, especialment [[HDTV]], pot marcar unel final aper la decadènciarecepció de la recepció de televisió analògica. Les [[antena|antenes]] receptores tradicionals comencen a rebre senyal codificada digitalment, de millor qualitat, inclús de més definició com la [[HDTV]]. L´ample de banda de la senyal digital és unes 5 vegades menor que l´analògica, i això significa un major nombre de canals disponibles.
