Llengua elamita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
L{{'}}'''elamita''' era una llengua parlada a [[Regne d'Elam|Elam]] i regions veïnes, fins fa poc coneguda només pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a [[Susa (Iran)|Susa]] i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400<ref>Potts, D.T. (1999). ''The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State''. Cambridge University Press. p. 111. ISBN 978-0-521-56496-0.</ref> i el [[300 aC]]. El nom d'elamita prové del que li donaven les llengües semítiques veïnes; l'endoglotònim no es coneix, però la llengua també és coneguda com a ''hatamti'', per l'endocorònim, ''Hatamtu''.
La història de l'elamita es divideix en quatre períodes: elamita antic, elamita mitjà,
Al territori d'Elam es desenvoluparen sistemes d'escriptura més o menys alhora que a [[Sumer]], i independentment; es compten, doncs, entre els més antics del món. El primer sistema, en ús vers 3300-2900 a.n.e., fou el ''protoelamita'', encara sense desxifrar; François Desset, que hi treballa actualment, el considera barreja de sil·labogrames i logogrames. Cap a 2300-1880 a.n.e s'hi usà
L'escriptura cuneïforme, menys adient per a la morfofonologia de l'elamita, s'hi adoptà pels volts del 2250 a.n.e., en una versió específica. Emperò, en aquesta època la principal llengua administrativa d'Elam era l'[[accadi]]; a partir dels volts de 1300 a.n.e. torna a predominar-hi l'elamita.
| |||