Native American Church: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m lleve categoria 'amerindis, peyote -->peiot (no si és nom de religió o adeptes, pq no ho sé) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''Native American Church''' és la religió nadiua més extesa entre els
Encara que no hi ha estadístiques fiables, la NAC afirmava comptar amb 225.000 fidels el 1970, i se sap que el 1951 comptava entre els fidels amb una cinquena part dels [[navaho]] (malgrat la forta oposició del Consell Tribal), i d'un terç dels indis d'[[Oklahoma]] el 1965.
== Ritual i creences ==
Hi ha diferents formes de creences peyote, barrejades amb elements cristians i indis. Entre els
El ''peiot'', menjat en el context del ritual, capacitava l’individu per comunicar-se amb [[Déu]] i els esperits (inclosos els morts) en contemplació i visió, i així rebia d’ells poder espiritual, guia, reprobació i curació. Tanmateix, es consideraven cristians, i acceptaven la trinitat, i l’ètica cristianes.
La teoria religiosa peyote es podia resumir en els punts:
Línia 12:
*Poder, equivalent a l’indi «mana», força sobrenatural i immaterial invisible que produeix efectes físics característics i pot ser transferit d’un cos a un altre sota condicions rituals. L’home necessita poder per estar sa i poderós, i sense ell és feble i malalt. Els esperits són les personificacions immaterials del poder. El panteó peiotista consisteix en allò que s’anomenen ''esperits blancs'' i ''esperits indis''.
*Esperits blancs: La
*Esperits indis: L’anomenat «Ocell d'Aigua» és identificat amb la marbella (snakebird), i alguns l’equiparen amb l’ocell de tro indi, i d’altres amb elements cristians. Sovint té el rol d’esperit d’esperit missatger que deu els oracions a Déu. A d’altres tribus el peiot és personificat en Esperit, amb l’aspecte que té [[Jesús]] com a guardià en el cristianisme. L’Esperit Peiot és masculí i compassiu, sempre benèvol, simpàtic i caritatiu.
Línia 18:
*Encarnacions, de les quals el Peiot és la primera. Fou concedida per déu als indis perquè li vafer llàstima de veure’ls pobres, febles, desamparats, ignorants i sotmesos. Quan hom menja peiot pot usar aquest poderi esdevé com a un sacrament. La següent més important encarnació de poder és el ritual de beure a la mitjanit i pel matí. L’aigua és necessària pels éssers vius, i per això tota l’aigua és sagrada. Per que doni poder, l’aigua ha d’estar beneïda. Representa la feminitat com a font de vida humana, la qual cosa la fa particularment sagrada.
El menjar utilitzat és l’esmorzar de [[comunió]] (blat, fruita i carn), que també té poder perquè conté la nutrició necessària per als humans.
El codi ètic del peiot, conegut com a Peyote Road ("camí del peiot"), consisteix en:▼
▲El codi ètic del peiot, conegut com a Peyote Road ("camí del peiot"):
*Amor Fratern, els membres han de ser honests, sincers, amigabales i caritatius.
Linha 27 ⟶ 26:
*Evitar l’alcohol, i no barrejar-lo amb el peiot.
El ritual característic, encara que no sempre, solia fer-se en un [[tipi]] de forma semicircular, amb un altar de muntanya deterra i foc sagrat. La cerimònia nocturna començava un dissabte a les vuit de la nit i acabava el diumenge a les 8 hores del matí, conduïda per un Cap o predicador que cantava sol o a l’uníson, amb menjada sacramental de peiot i contemplació.
L’oficiant menja peiot sota les condicions rituals amb ordre d’obtenir poder de comunió efectiva amb Déu i els altres esperits. La concentració en tal comunió porta l’oficiant a un nivell exaltat d’exaltació espiritual. Entre els indis de les planures la tradició individual era la insolació, i pregava per un esperit aparegut en una visió que li donava poder personal.
Linha 36 ⟶ 35:
== Història ==
Durant els segles XVII i XVIII passà de [[Mèxic]] als actuals estats de [[Nou Mèxic]] i [[Arizona]], i durant la segona meitat del segle XIX passà al Nord de les Grans Planures, i s’establí fermament a [[Oklahoma]]. Cap el 1885 es desenvolupà com a religió entre els [[kiowa]] i [[comanxe]]. Pel 1891 s’estengué ràpidament als Grans Llacs fins al [[Canadà]], on actualment la practiquen més de 50 tribus. Així, pel 1918 es creà la ''Native American Church'' a Oklahoma, seguint els ensenyaments del [[caddo]] [[John Wilson]] o Moonhead i del [[winnebago]] John Rave.
Ha estat molt perseguida. Ja el 1620 l’Inquisidor de [[Nova Espanya]] va prohibir el seu ús als cristians. Fou proscrita pels agents del govern el 1888, el 1899 fou prohibida a [[Oklahoma]] i més tard a 15 Estat i expressament pel Congrés. Però fou sostingut per la [[BIA]], les esglésies i alguns grups indis, i resistí malgrat els nous atacs que patí del 1916 al 1937, en què prohibiren el consum, transport i venda de l’al·lucinògens un total de nou lleis antipeiot, tot i que reconeixien que no creava addicció. Per defensar-se, cercà d’incorporar-se a els lleis estatals, primer a Oklahoma com a ''First-Born Church of Jesus Christ'' el 1914 i com a NAC el 1918.
El 1940 un ordenament del ''Navajo Tribal Council'' en prohibí el consum a la reserva, i el 1958 s’aprovà una Llei Antipeiot a [[Califòrnia]]. El 1960 la cort suprema
El 1964 la Cort Suprema de Califòrnia va suspendre les sentències i ho comparà amb l’ús d’amulets a d’altres pràctiques religioses. Així es va permetre’n l’ús a Oklahoma, [[Iowa]], [[Montana]], [[Nou Mèxic]], [[Texas]] i [[Utah]]. Finalment, el 1967 la Cort del comtat de Denver va redactar una sentència similar, i serà permès a [[Colorado]]. I l’octubre del 1967 serà autoritzat a la reserva Navaho mercè la ''Navajo Bill of Rights'', que garantia el dret a la religió, i la Navajo Law & Order Code, que permetia l’ús del peiot com a sacrament a les pràctiques religioses de la NAC. Durant aquestes protestes reberen suport dels antropòlegs i dels defensors de les llibertats religioses.
==Enllaç extern==
|