Ruta Destroy: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
faltes
m Revertides les edicions de 21-22 CMC 1A IFP LY. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 3:
{{Millorar traducció|data=2021}}
{{Infotaula esdeveniment}}
Es va conèixerconéixer com '''''La marcha''''', '''''La ruta''''', '''''Ruta Destroy''''' o '''''Ruta del Bakalao''''' al moviment de ''[[clubbing]]'' [[País Valencià|valencià]] de la [[Dècada del 1980|dècada dels 80]] i [[Dècada del 1990|90]]. En certs aspectes va ser l'iniciador del moviment ''clubbing'' a l'Estat Espanyol, i va ser un fenomen de ''clubbing'' únic en la història mundial,{{sfn|Oleaque|2017|p=38}} amb conseqüències a llarg termini sobre la forma d'[[oci nocturn]] a Espanya.{{sfn|Oleaque|2017|p=38}}
 
Consistia en una forma d'oci nocturn de milers de joves que es reunien a les [[Discoteca|discoteques]] de l'àrea metropolitana de València, sobretot a la carretera del Saler ([[CV-500]]), d'entre les quals van destacar sales com [[Barraca (discoteca)|Barraca]], [[Spook Factory]], [[Chocolate (discoteca)|Chocolate]], [[Espiral (discoteca)|Espiral]], [[NOD (Discoteca)|NOD]], [[Puzzle (discoteca)|Puzzle]] i [[ACTV]]. El moviment es produïa cada [[cap de setmana]], en horaris ininterromputs entre dijous de vesprada i dilluns de matí, durant la [[Dècada del 1980|dècada de 1980]] i la primera meitat dels [[Dècada del 1990|anys 90]].
Línia 16:
La ''moguda valenciana'' va caracteritzar-se per la influència de la música [[Regne Unit|britànica]], amb influències de gèneres com els [[New romantic|''nous romàntics'']], [[Techno-pop|tecnho-pop]] o la ''[[new wave]]''.{{sfn|Viñas|2017|ep. 1, min 15.30}} També va acabar derivant en el culte a les discoteques, introduint a Espanya una música de ball basada en sons d'importació que assíduament portaven els [[discjòquei]]s, valencians o no, des de [[Londres]], [[Manchester]] i altres ciutats europees.
 
A la fi de la [[Dècada del 1970|dècada de 1970]], en plena transició espanyola i durant l'era [[post-punk]] i new romantic (l'anomenada era [[new wave]]), la ciutat de València va començar a florir, no només musicalment, sinó també culturalment. Van començar a aparèixer grups musicals autòctons amb una marcada tendència avantguardista. Grups com [[La Banda de Gaal]], [[La Morgue]], [[Seguridad Social]], [[Vídeo (grup)|Vídeo]], [[Glamour (grup)|Glamour]], [[Comité Cisne]], [[Betty Troupe]], [[In fraganti]] o [[Interterror]] lideraven una legió d'artistes valencians que apostaven pels nous sons arribats directament del [[Regne Unit]] o [[Alemanya]], i començaven a posar de moda la imatge del [[Postmodernitat (període)|post-modernisme]] de principis dels [[Dècada del 1980|anys 1980]], amb ''looks'' elegants, sofisticats i estridents, heretats i evolucionats de l'era [[Punk rock|punk.]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Aimeur|nom=Carlos|article=No digas que fue un sueño: La Movida valenciana de los años 80 se reivindica|publicació=Valencia Plaza|url= http://epoca1.valenciaplaza.com/ver/148145/no-digas-que-fue-un-sue%C3%B1o-la-movida-valenciana-de-los-a%C3%B1os-80-se-reivindica.html|data=27 de gener de 2015}}</ref> Durant esta època, un local va sobresortir entre tots per la sevaseua amalgama cultural, ''Pyjamarama'', però va haver-hi uns altres, com Bowie, Gasolinera, Tropical (que anys més tard es coneixeria com a [[ACTV]]), Vídeo, Estandarte o Planta Baja.
 
Així mateix, a causa d'aquestaesta oberturaapertura de València a sons no tan convencionals, molts grups estrangers s'introduïen a Espanya a través de València, com el cas de ''[[Soft Cell]]'', que actuarien a la [[sala Éxtasis]], de [[Llombai]].{{sfn|Oleaque|2017|p=43}} La gent va començar a interessar-se cada vegada més pels sons de grups de gèneres com [[synthpop]], [[new wave]] o [[rock gòtic]], majoritàriament provinents del [[Regne Unit]], en una època amb gran influència de la [[Música lleugera|cançó lleugera]] i de [[cantautor]]. La penetració del [[synthpop]] a [[València]], a més, va fer que una part del públic ja estiguésestiguera familiaritzat amb el concepte de [[Dance|música electrònica de ball]].{{sfn|Oleaque|2017|p=43}}
 
En aquell moment, no obstant això, encara no hi havia cap discoteca que realment punxara esta classe de sons. Les discoteques a la fi dels anys setanta, eren [[Discoteca|boîtes]] i sales de festa amb decoració tapitzada, espills a les parets i cambrers amb corbatí.{{sfn|Oleaque|2017|p=44}} Pel que fa a la música, l'oferta encara estava basada gairebé exclusivament en música afroamericana ([[funk]], els inicis del [[Música house|house]], entre altres) i sons disc europeus com el [[italo disco]], i per això, encara no s'entenien com a tal, per la qual cosa encara estaven relegats a les sales de concerts i els bars de copes.