El Fauvisme'''fauvisme''' és un [[Pintura|moviment pictòric]] [[Expressionisme|expressionista]] de principis delde {{segle|XX|s.XV}} sorgit a [[París]] durant un breu període ([[1904]]-[[1907]]), entorn dels artistes [[Henri Matisse]], [[André Derain]] i [[Maurice Vlamink]]. També foren fauvistes [[Georges Braque|Braque]], [[Friesz]], [[Georges Rouault|Rouault]], [[Albert Marquet|Marquet]], [[Raoul Dufy|Dufy]] i [[Kees van Dongen|van Dongen]]. El nom els fou donat (pejorativament) per [[Louis Vauxcelles]] en la crítica que va fer del [[Saló de tardor|Saló de Tardor]] del [[1905]]. En francès, "''fauves''" vol dir "bèsties salvatges".<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.222|llengua=castellà|consulta=30 de novembre de 2014}}</ref>
CarmenCom és la especialista en ela moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'[[expressionisme alemany]], amb una base de protesta oposada al [[positivisme]], al [[naturalisme]] i a l'[[impressionisme]]. Les seves principals influències venen de [[Paul Gauguin]] i de les idees de [[Émile Zola|Zola]], [[Friedrich Wilhelm Nietzsche|Nietzsche]], [[Stirner]] i [[Huysmans]].
El fauvisme, liderat per Henri Matisse ([[1869]]-[[1954]]), sorgí en oposició a la rígida metodologia del [[neoimpressionisme]] de [[Georges Seurat]] i [[Paul Signac]], i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del [[modernisme]] ([[Art Nouveau]]) i a l'evasió espiritualista del [[simbolisme]]. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels [[Color pur|colors purs]], l'exageració del dibuix i les [[Perspectiva|perspectives]] forçades.
