Política d'apaivagament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m corr tipo |
m corr. tipo. |
||
Línia 2:
L''''apaivagament''' en un context [[Internacional (política)|internacional]] és una política diplomàtica de fer concessions polítiques, materials o territorials a una potència agressiva per tal d'evitar conflictes.<ref name=":0" /> El terme s'aplica amb més freqüència a la [[política exterior]] dels governs del [[Regne Unit]] dels primers ministres [[Ramsay MacDonald]] (en el càrrec: 1929–1935), [[Stanley Baldwin]] (en el càrrec: 1935–1937) i (sobretot) [[Neville Chamberlain]] (en el càrrec: 1937–1940) cap a l'[[Alemanya nazi]] (a partir de 1933) i la [[Itàlia Feixista|Itàlia feixista]] (establerta el 1922) entre 1935 i 1939.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=appeasement {{!}} Definition & Facts {{!}} Britannica|url=https://www.britannica.com/topic/appeasement-foreign-policy|consulta=2022-01-25|llengua=en}}</ref> Sota la pressió anglesa, l'apaivagament del [[nazisme]] i el [[feixisme]] també va tenir un paper en la política exterior francesa de l'època, però sempre va ser molt menys popular que a [[Anglaterra]].
A principis de la [[Dècada del 1930|dècada de 1930]], les concessions pacificadores eren àmpliament considerades desitjables, a causa de la reacció contra la guerra al trauma de la [[Primera Guerra Mundial]] (1914-1918), reflexions sobre el tracte reivindicatiu percebut per part d'[[Alemanya]] al [[Tractat de Versalles|Tractat de 1919 De Versalles]], i la percepció que el feixisme era una forma útil d'[[anticomunisme]].<ref>{{Ref-web|títol=Britain’s policy of appeasement - The coming of war - WJEC - GCSE History Revision - WJEC|url=https://www.bbc.co.uk/bitesize/guides/z3jhw6f/revision/2|consulta=2022-01-26|llengua=en-GB}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Appeasement|url=https://www.history.co.uk/history-of-ww2/appeasement|consulta=2022-01-26|llengua=en}}</ref> Tanmateix, en el moment del [[Pacte de Munic]] —conclòs el 30 de setembre de 1938 entre Alemanya, el Regne Unit, [[França]] i [[Itàlia]]— la política es va oposar el [[Partit Laborista (Regne Unit)|Partit Laborista]], alguns dissidents [[conservadors]] com el futur [[primer ministre]] [[Winston Churchill]], el secretari
A mesura que creixia l'alarma sobre l'augment del feixisme a Europa, Chamberlain va recórrer a intents de [[censura]] de notícies per controlar l'[[opinió pública]]. Va anunciar amb confiança després de Munic que havia assegurat "la pau per al nostre temps".<ref>{{Ref-web|títol=What does appeasement mean?|url=https://www.definitions.net/definition/appeasement|consulta=2022-01-25}}</ref>
| |||