Classificació del sòl: diferència entre les revisions

{{polisèmia}}

[[Fitxer:FAO WRB world soils map.gif|alt=Mapa mundial dels sòls FAO WRB|miniatura|Mapa mundial dels sòls FAO WRB]]

 

 

Els dos sistemes principals de classificació del sòl que s'utilitzen actualment són el sistema de la taxonomia del sòl dels EUA i el sistema de grups de sòls, publicat com a base de referència mundial per als recursos del sòl,desenvolupat per l'Organització per l' Agricultura i l'Alimentació (FAO) de les Nacions Unides. Ambdós sistemes són morfogenètics, ja que utilitzen propietats estructurals com a base de classificació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/soil|títol=Soil|consulta=2022|llengua=anglès|editor=Encyclopedia Britannica|data=2021|cognom=Garrison Sposito}}</ref>

* La humanitat va estar gestionant els sòls durant anys. Per descomptat, des dels inicis de la civilització agrària ja es va veure que els sòls són diferents (Yaalon 2008). Aquest coneixement va ser utilitzat pels governants per avaluar el valor del sòl i, en conseqüència, els impostos. El primer sistema de classificació de sòls conegut al món es pot trobar en un antic llibre xinès Yugong d'ara fa uns 2.500 anys, on els sòls de la Xina es van classificar en tres categories i nou classes basades en el color del sòl, la textura i les característiques hídriques. Es va utilitzar la classificació per a l'avaluació de terres (Gong Zitong 1994).

* El nom de l'antic d'Egipte ''Kemet'' significa sòls al·luvials negres fèrtils, mentre que ''Deshret'' significa terra vermella del desert. Ara fa una 3.000 anys, diferents sòls cultivables tenien un cost diferent a Egipte: Els sòls ''"nemhuna"'' costaven 3 vegades més que els sòls ''"sheta-teni"'' (Krupenikov 1981). Aquesta tradició va continuar fins recentment. Per exemple, a Rússia, al segle XVI, es va iniciar una enquesta sistemàtica del coneixement popular del sòl, quan es van crear llibres especials per a avaluar els recursos del sòl del país, tot entrevistant els pagesos sobre la qualitat i productivitat de les seves terres. Aquests llibres inclouen principalment característiques bàsiques dels sòls, com ''sòls sorrencs pobres'', sòls ''argilosos pedregosos'', ''margues grasses'', etc. Més tard, al segle XIX, l'enquesta es va fer més regular i les dades es van publicar en una sèrie de llibres "Materials on Statistics de Rússia”, on es van enumerar diversos noms de sòls populars locals per a designar els sòls. També s'utilitzaven els materials per a preparar els primers mapes del sòl de Rússia que, de fet, es basaven en l'enquesta etnopedològica.<ref>{{Ref-web|url=https://www.iuss.org/19th%20WCSS/Symposium/pdf/2119.pdf|títol=The origin of soil classification. Soil classifications: Their origin, the state-of-the-art and perspectives|consulta=02-02-2022|llengua=anglès|editor=IUSS.org|data=2019|format=PDF}}</ref>

* La classificació dels sòls es va originar a partir de tres fonts principals: a partir d'estudis empírics de sòls primerencs, de classificacions populars del sòl i de la teoria científica de la pedologia. Les primeres classificacions de sòls reflectien el seu origen en diferent mesura, i en les noves classificacions encara es mantenen certes característiques de les seves fonts inicials. La situació és en part descoratjadora, principalment a causa de la diversitat de classificacions nacionals de sòls existents, una complexitat extrema de taxonomies per als sòls desenvolupats i una conseqüència, la manca o pèrdua d'interès públic en la classificació del sòl. Recentment el Full de Ruta suggerit per a la Classificació Universal de Sòls, sembla ser el principal repte de la història recent de la classificació del sòl.<ref>{{Ref-web|url=https://www.iuss.org/19th%20WCSS/Symposium/pdf/2119.pdf|títol=Soil classifications: Their origin, the state-of-the-art and perspectives|consulta=02-20-2022|llengua=anglès|editor=IUSS|data=20'19|format=PDF}}</ref>

* Es poden distingir tres etapes diferents per il·lustrar el desenvolupament dels sistemes de classificació del sòl. Els primers sistemes de classificació del sòl (RÚSSIA i USDA 1938) es van centrar en el medi ambient i els factors de formació del sòl per classificar els sòls en sòls zonals (en els quals la pedogènesi estava determinada principalment pel clima i la vegetació) i azonals i intrazonals (en què la pedogènesi estava determinada principalment per material parental i temps de desenvolupament). La diferència entre sòls azonals i intrazonals es va fer en funció del desenvolupament del perfil del sòl. Un desenvolupament posterior es va centrar en els processos que tenen lloc en el propi sòl (com feral·litització, salinització, lixiviació i acumulació, etc.). Aquests processos es van caracteritzar aproximadament per les propietats del sòl. Un bon exemple d'aquest últim enfocament és el sistema de classificació francès (CPCS, 1967). La classificació moderna del sòl va començar amb la publicació de la 7a aproximació de la taxonomia del sòl de l'USDA, on es van utilitzar propietats del sòl definides i quantificades amb precisió com a tals, o en combinació, per definir "horitzons de diagnòstic del sòl".<ref>{{Ref-web|url=https://www.fao.org/soils-portal/data-hub/soil-classification/en/|títol=Soil classification, Fao Soils Portal|consulta=01-02-2022|llengua=anglès|editor=FAO, Food and Agriculture organization of the United Nations|data=2022}}</ref>

* [https://www.nrcs.usda.gov/wps/portal/nrcs/main/soils/survey/class/ Soil Classification USDA (en anglès)]

* [https://www.afes.fr/referentiel-pedologique/ AFES Référentiel Pédologique 2008 (en francès)]