Esperó (nàutica): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Un '''esperó''' o ''rostrum''<ref>[http://www.freelang.net/espanol/diccionario/catalan.html Diccionari Freelang]{{ca}}{{es}}{{la}}</ref> ('[[bec]]' o '[[proa]]' en [[Llatí]]) és una forma de [[proa]] dels [[vaixell|vaixells de guerra]] que permet a un vaixell atacar-ne un altre en envestir-lo a alta velocitat. L'ús dels esperons es remunta almenys al [[Segle VII aC]], d'acord amb les inscripcions trobades a la tomba del Rei [[Sargon II]] a [[Fenícia]] i el seu ús va ser la forma dominant de combat naval almenys fins al [[Segle III aC]].<ref>{{ref-web|títol= Warfare in Hellas: Naval warfare|url= http://monolith.dnsalias.org/~marsares/warfare/history/naval.html |data= 27-Jan-1998 |obra= Martijn Moerbeek |editor= Monolith Community |consulta=2009-09-30}}{{en}}</ref> Durant molt de temps envestir amb l'esperó fou una tàctica important, fins i tot si el vaixell en conflicte no era traspassat o enfonsat, els seus [[rems]] i remers sovint eren tallats per sobre, eliminant-ne la seva mobilitat i deixant-lo indefens. El desenvolupament simultani de la [[catapulta]] va permetre un grau de foc de llarg abast.
 
La tecnologia de la guerra naval es va mantenir en aquest nivell fins als segles {{Romanes|XV}} i [[Segle XVI|XVI]], moment en què el [[canó]] va convertir-se en una arma usual en els vaixells. Igual que la infanteria amb la [[baioneta]], els atacs envestint amb l'esperó van anar disminuint en importància però següent sent un recurs d'última hora. La història de la guerra naval fins al {{segle|XIX}} conté molts exemples d'accions envestint, com en la Batalla de [[Lissa]] el 1866.<ref name="Deogracias 2014 p. 59">{{cite book | last=Deogracias | first=M.A.J. | title=Battle Of Hampton Roads: A Revolution In Military Affairs | publisher=Golden Springs Publishing | year=2014 | isbn=978-1-78289-605-0 | url=https://books.google.es/books?id=bBdvCwAAQBAJ&pg=PT59 | access-date=2022-03-15 | page=59}}</ref><ref name="Grant 2017 p. 644">{{cite book | last=Grant | first=R.G. | title=1001 Battles That Changed the Course of History | publisher=Book Sales | year=2017 | isbn=978-0-7858-3553-0 | url=https://books.google.es/books?id=2ZNADwAAQBAJ&pg=PA644 | access-date=2022-03-15 | page=644}}</ref> La maniobrabilitat dels vaixells de [[vapor]] enfront del [[vaixell de vela]] va conduir a un breu ressorgiment en l'ús de l'esperó, però l'augment inevitable de la cuirassa dels [[cuirassat|cuirassats]] cap al final del {{segle|XIX}} va portar a una disminució en l'ús dels atacs amb esperó. L'adveniment del cuirassat [[HMS Dreadnought (1906)|HMS ''Dreadnought'']], als inicis del {{segle|XX}} va portar el final de l'esperó com a arma de guerra. En el seu lloc, els vaixells estan equipats cada vegada més amb una [[proa]] de bulb, encara que per raons de racionalització i eficiència de combustible en lloc de com una arma ofensiva.
 
La tàctica d'envestir no es va perdre quan els vaixells es feien sense esperons. Envestir pot ser especialment eficaç contra objectius en la superfície o prop de la superfície com els [[submarins]] carregant les bateria en aigües someres, on es limita la seva velocitat i mobilitat.