Taxa de bits: diferència entre les revisions

==== Codificació d'àudio ====

Mitjançant la codificació CBR, la taxa de bits i la grandària dels fitxers es poden conèixer abans de codificar, si es disposa de les característiques principals d'aquest (nombre de canals, nombre de [[bits per mostra]], duració del fitxer d'[[àudio]], [[freqüència de mostreig]], etc). No obstant, la tècnica de taxa de bits constant presenta un desavantatge important: la qualitat del contingut codificat no serà igual en tot l'arxiu, ja que s'utilitzarà la mateixa quantitat de bits per codificar moments de silenci de la cançó que per a seccions complexes i amb molta informació. Els instants més tranquils de l'arxiu d'àudio es codificaran més eficientment que les parts amb més acció.

De totes maneres, CBR no és una solució òptima per a l'emmagatzematge en discs durs i aplicacions [[streaming]], ja que les seccions més complexes dels fitxers es codifiquen amb el mateix nombre de bits que les parts més senzilles d'aquests (cosa que redueix notablement la qualitat de les primeres). La solució normalment es troba en escollir una taxa de bits constant elevada per a assegurar-se que les seccions de vídeo o àudio més complexes de codificar tindran la qualitat necessària per a una bona recepció i posterior reproducció o tractament. No obstant, aquest mètode augmenta proporcionalment la mida dels fitxers finals, i s'infrautilitzen gran quantitat de bits per a seccions que podrien ser codificades amb valors molt inferiors.

 

=== Taxa de bits variable ===

Contràriament a la tècnica de codificació amb [[taxa de bits constant]] (CBR), que fa tot el possible per mantenir una [[taxa de bits]] fixa en tot el contingut codificat, la tècnica VBR varia aquesta taxa depenent de les característiques de l'arxiu a codificar, assignant de manera flexible més bits a les parts amb informació més complexa per obtenir la millor qualitat possible, i menys bits a les seccions amb informació més senzilla de codificar. L'obtenció d'una qualitat variable en la codificació s'obté variant alguns paràmetres com la [[quantificació]] i la [[freqüència de mostreig]].

Abans de la codificació VBR es pot conèixer el nombre de canals, nombre de bits per mostra, duració del fitxer d'àudio, freqüència de mostreig, però a partir del moment en que la taxa de bits es torna variable, el flux de dades resultant no serà transmès tan eficientment com un fitxer codificat amb CBR.

La tècnica de codificació VBR pot crear arxius de grandària igual o inferior als que s'obtenen codificant amb la tècnica CBR i de millor qualitat que aquests, motiu pel qual és un tipus de codificació ideal per a aplicacions de distribució de fitxers a Internet (siguin d'àudio i/o vídeo) en les quals l'ample de banda disponible és reduït.