Josep-Lluís Carod-Rovira: diferència entre les revisions

El [[1999]] i el [[2003]] encapçala la candidatura d'ERC al Parlament de Catalunya. És nomenat [[Conseller Primer]] de la [[Generalitat de Catalunya]] en el [[govern de Catalunya 2003-2006|govern de la VII legislatura]] arran del [[pacte del Tinell]], l'acord signat entre Esquerra, el [[PSC]]-[[Ciutadans pel Canvi|CpC]] i [[ICV]]-[[Esquerra Unida i Alternativa|EUiA]] després de les eleccions de novembre de [[2003]]. Tan sols dos mesos després de prendre possessió del càrrec, en presenta la dimissió, quan es va saber que havia mantingut una reunió amb membres d'[[ETA]] quan ja era Conseller Primer. Tot i que inicialment es planteja la possibilitat que passés a ser conseller sense cartera, finalment dimiteix com a Conseller<ref>La destitució per part del President Maragall s'hauria valorat com a una acció influenciada pel govern espanyol (PSOE) que s'havia avançat a reclamar una acció contundent contra Carod. D'altra banda, ERC no volia presentar una renunciarenúncia que signifiqués un reconeixement d'un error comés pel seu president. La solució salomònica fou la dimissió de Carod per a poder presentar-se com a cap de llista a les [[eleccions generals espanyoles de 2004]]. Jordi Mercader. ''Mil dies amb PM''. ISBN: 978-84-9867-046-2. pàg.80-81</ref>. És designat candidat d'ERC a les [[eleccions generals espanyoles (2004)]], en les quals aconsegueix l'acta de diputat, tot i que la rebutja en favor del valencià [[Agustí Cerdà]].