Oboè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Revertida editor visual |
Reverteixo les edicions vandàliques de diferents anònims Etiqueta: Reversió manual |
||
Línia 1:
{{Infotaula instrument musical}}
[[Fitxer:Hobo.png|miniatura|esquerra|70px|Oboè modern]]
L''''oboè''' és un instrument [[instrument musical de vent|aeròfon]], de [[canya (música)|llengüeta]] doble, tub cònic i [[tessitura]] aguda. Segons la classificació habitual, es considera de vent fusta i llengüeta doble, i segons la de [[Hornbostel-Sachs]], es troba en el grup 422.12. El seu ús es circumscriu a la música d'[[orquestra]] i per a [[banda de música|banda]] -en ambdós casos per parelles- i a la [[música de cambra]]. El [[corn anglès]] és de la mateixa família, amb un registre més greu.
L'oboè es va desenvolupar durant el {{segle|XVII|s}} a partir de la [[xeremia]]. El seu nom prové del [[francès]] ''hautbois'' (''haut'' = 'alt', en el sentit de 'fort'; ''bois'' = 'fusta': 'instrument de fusta que sona fort').
En el terreny de l'[[etnomusicologia]] i de l'estudi [[organologia|organològic]] dels [[instrument musical|instruments]] de les diferents [[cultura|cultures]] del món, per extensió, s'anomenen ''oboès'' tots els instruments de [[canya (música)|llengüeta]] doble.
== Descripció de l'instrument ==
[[Fitxer:Oboe Reed.jpg|miniatura|55px|esquerra|Llengüeta de doble [[canya (música)|canya]]]]
El seu cos és un tub cònic format per tres seccions: la superior, la inferior i la part del pavelló. El [[diàmetre]] de l'obertura mesura 0,47 cm a la part més alta i 1,58 cm al començament del pavelló. El pavelló s'acampana una mica i acaba amb un anell de metall. Per l'altre extrem és per on s'insereix el tudell de la [[canya (música)|inxa]], adaptada per mig suro; la llengüeta és de doble [[Canya (música)|canya]] i de 0,63 cm d'ample i està lligada al tub mitjançant un fil enrotllat. La longitud de l'instrument, inclosa la llengüeta, és d'aproximadament 64,77 cm; la llengüeta i el tub de metall sobresurten uns 6,35 cm. L'afinació de l'oboè pot variar-se, encara que molt lleugerament, ficant o traient la llengüeta.
Linha 8 ⟶ 13:
El seu so ha estat descrit com a acre, nasal, penetrant, aspre, ronc i vellutat. Aquests adjectius representen les qualitats més òbvies de la doble llengüeta, qualitats que el distingeixen d'altres instruments.
== Antecedents en civilitzacions antigues ==
L'origen de l'
La troballa d'embocadures de llengüeta doble i les representacions pictòriques demostren que instruments de la família de l'oboè ja eren coneguts a Egipte cap a l'any 2000 aC. Els instruments de doble llengüeta, denominats ''majt'', van aconseguir un gran protagonisme i van relegar a un segon pla altres instruments. La llengüeta, feta de bambú, va obtenir una veritable importància. Les dues làmines que la formen eren tractades acuradament, fins i tot durant el creixement de la planta.
Linha 17 ⟶ 23:
Al voltant del {{segle|V}}, els instruments de doble llengüeta van desaparèixer en favor d'altres aeròfons, i van reaparèixer amb gran intensitat a partir del {{segle|XI}} a Europa i Orient. A la Xina, es van conèixer amb el nom de ''[[suona]]'' o [[guan (instrument)|''guan'']]; al Japó, s'anomenaven ''[[hichiriki]]''; a l'Índia, ''[[xenai]]'' o ''[[nadaswaram]]''; a Turquia, ''[[zurna]]'', i a l'Àfrica occidental, [[zurna|''algaita'']].
== Tessitura ==
[[Fitxer:Oboe_extension.png|miniatura|Registre de l'oboè]]
El seu registre va des del si ''bemoll2'' fins al ''sol5'', encara que en alguns casos és possible arribar fins al ''do6'' (dues octaves i mitja o tres). Les canyes o llengüetes amb què es toquen són de diferents grandàries; en la majoria dels casos, són fetes pels intèrprets i per a elaborar-les cal molt de temps.
| |||