Viquipèdia

Viquipèdia:Pàgina de proves: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
canvis
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Etiqueta: Buidament
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
 
= '''Eric Hauck''' =
'''Eric Hauck''' ([[Saarbrücken]], [[Alemanya]],1968) és un periodista català especialitzat en conflictes internacionals que, des del 2017, representa el [[Govern de Catalunya|Govern]] de la [[Generalitat de Catalunya]] als països del Sud-est d’Europa des de la delegació a [[Zagreb]].
 
=== '''Biografia''' ===
[[Alt Empordà|Alt Emporda]]<nowiki/>nès d’adopció, '''Eric Hauck''' va desenvolupar la seva professió com a redactor d’internacional, reporter de guerra i, alternativament, a gabinets de comunicació de grans esdeveniments, ben aviat, mentre iniciava els estudis de Ciències de la Informació a la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (UAB, Bellaterra). El 1988 s’incorpora a la redacció del diari [[Avui]], degà de la premsa en català, on experimenta que el periodisme és més un ofici que una carrera, que s’ha d’aprendre des dels budells de les redaccions, les trinxeres i els carrers, abans de fer el salt a l’altre costat de la barrera (comunicació corporativa i institucional).
 
L’experiència en la cobertura de conflictes armats als [[Balcans]] i al [[Orient Pròxim|Pròxim Orient]], del 1989 al 2003, el porta també col·laborar, paral·lelament, en projectes de cooperació, mediació, ajut humanitari i reconstrucció a països com [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Croàcia]], [[Kosovo]], [[Albània]] i [[Palestina]]. Va ser el representant de l’[[Ajuntament de Barcelona]] a [[Sarajevo]] (“Districte 11”, 1996-98) i actualment és el delegat del Govern de Catalunya als països del Sud-est d’Europa.
 
Ha fet de l’esport com a eina de reconciliació i desenvolupament social la seva passió, arribant a col·laborar en l’organització de tres [[Jocs Olímpics]], primer a [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Barcelona]], i després també a [[Sydney]] i a Torí de la mà del [[Comitè Olímpic Internacional]] (CIO).
[[Fitxer:Eric Hauck.jpg|miniatura|Eric Hauck]]
 
== '''Periodisme y Comunicació''' ==
Quan encara era estudiant a la Facultat, però després de dos anys d’intenses pràctiques al diari [[Avui]], li arriba l’oportunitat de cobrir el seu primer conflicte internacional, la [[Revolució romanesa de 1989|Revolució romanesa]] del 1989. Fa el seu bateig de foc el dia de Nadal, arribant a [[Bucarest]] en el moment de l’afusellament del dictador [[Nicolae Ceaușescu|Nicolae Ceausescu]] i la seva esposa Elena. Eren moments de grans canvis i esperances al Vell Continent i l’Avui el designa com a corresponsal per a l’[[Europa de l'Est|Europa de l’Est]], cobrint els esdeveniments posteriors a la caiguda del [[Mur de Berlín|Mur de Berlin]], amb les primeres eleccions lliures a la República Democràtica Alemanya i la conseqüent unificació amb l’RFA; l’ascens del sindicat Solidarnosc a [[Polònia]] o la històrica victòria de [[Václav Havel|Vaclav Havel]] a [[Txecoslovàquia]].
 
Ja com a cap de secció d’Internacional, el 1991, alterna la cobertura de la Primera Guerra del [[Golf Pèrsic]] (des d’[[Israel]]) amb l’esclat dels conflictes que desintegraran [[Iugoslàvia]], primer a [[Croàcia]] (fronts de [[Vukovar]]-Eslavònia i la [[República Sèrbia de Krajina|Krajina]]) i després a [[Bòsnia i Hercegovina]], sent l’únic periodista català que aconsegueix donar veu a les víctimes de Sarajevo quan les forces agressores comandades pel general [[Ratko Mladić]] tanquen el setge sobre la capital (que duraria 1.450 dies), el 2 de maig de 1992.
 
És aquest episodi el que marcarà la vida professional i personal de Hauck. El 17 de maig de 1992, al 15è dia del setge, una explosió de morter mata al seu company, el fotoreporter [[Jordi Pujol Puente]] (25 anys), que va aconseguir distribuir a tot el món les seves valuoses imatges de resistència i supervivència gràcies a un acord de col·laboració amb l’agència nord-americana [[Associated Press]] (AP). Trenta anys després de la seva mort, el 23 de febrer de 2022, el Consell Municipal de Sarajevo aprova la concessió de la Ciutadania d’Honor (a títol pòstum) a Jordi Pujol Puente, en reconeixement pel seu treball fotografiant el setge.
 
Hauck, després d’aconseguir evacuar el cos del seu company enmig de la guerra, no tornarà al front de Sarajevo, però seguirà informant dels conflictes als Balcans, des de les negociacions de pau a [[Ginebra]] o anticipant nous escenaris de guerra a [[Kosovo]] i [[Macedònia del Nord|Macedònia]].
 
Aquesta història va quedar recollida en una escena de l’obra de teatre “Encara hi ha algú al bosc” del col·lectiu Cultura i Conflicte que juga amb la dicotomia entre Barcelona i Sarajevo el 1992 (Jocs Olímpics versus setge) per denunciar l’oblit de les víctimes de la violència sexual a les guerres de l’antiga Iugoslàvia.
 
Encara colpit pel trauma de Sarajevo, el 1995, després de la firma dels [[Acords de Dayton]] que posaran fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina, Hauck deixa el diari Avui per incorporar-se, per encàrrec de l’aleshores alcalde de Barcelona, [[Pasqual Maragall i Mira|Pasqual Maragall]], al singular projecte de reconstrucció d’algunes de les instal·lacions olímpiques de la capital bosniana.
 
Retornat a [[Catalunya]]—mai es va considerar membre de “la tribu” de corresponsals de guerra que, després de Sarajevo, van anar a parar als fronts de [[Grozni]], [[Kigali]], [[Mogadiscio]] o [[Freetown]]—, amb el coneixement dels conflictes recents, els processos de pau i la reconstrucció, s’anima a involucrar-se en projectes innovadors per a l’educació d’una generació de joves més resilients i preocupats pel bé comú. Entre el 1995 i el 2013 es bolca la detecció i promoció del talent jove, com a director de comunicació al Fòrum Universal de les Cultures, la [[Universitat Oberta de Catalunya]] (UOC) i la [[Fundació Princesa de Girona]].
 
== '''Cooperació internacional''' ==
Hauck es defineix sovint com “un supervivent més de Sarajevo” que ha tingut el privilegi d’aprendre de la determinació i resiliència d’una generació de bosnians. Amb l’esperit de transmetre aquest aprenentatge i, també, ajudar a reconstruir, física i emocionalment, una ciutat que va veure destruir, Eric Hauck accepta el 1996 l’encàrrec de liderar—junt amb un altre periodista català, Carles Bosch, i el gerent de l’anomenat Districte 11 de Barcelona, Manel Vila—l’Ambaixada per a la Democràcia Local (ADL), un projecte del Congrés d’Autoritats Locals i Regionals d’Europa (CPLRE, Consell d’Europa), a Sarajevo. A la pràctica, aquesta oficina va servir de punt de trobada de les societats civils de Bòsnia i Hercegovina i Catalunya, molt abans de l’arribada de les primeres ambaixades estatals, des d’on es canalitzaven tots els projectes de cooperació i intercanvi entre els dos pobles.
 
Els projectes més visibles d’aquella etapa van ser l’obertura de l’Euroclub per a joves, la reconstrucció de la Vila Olímpica dels Jocs d’Hivern del 1984 a Mojmilo i el pavelló poliesportiu de Zetra, a més del desminatge i repoblament del llogaret de Kasatici, al Sarajevo rural.
 
L’experiència exitosa del Districte 11 (per primera vegada un Ajuntament, el de Barcelona, declarava com a “districte” propi una regió de cooperació prioritària, Sarajevo, amb recursos humans, pressupostaris i materials propis) va consolidar una estructura i programa que va estendre la seva actuació solidària a Alger, Gaza, Pristina (els primers combois d’ajuda humanitària que van entrar darrera de les forces de l’OTAN el 1999 van ser organitzats pel consistori barceloní) i Albània, instal·lant un camp de refugiats a la localitat de Kavajë per a més d’un miler de kosovars que van haver de fugir de la guerra.
 
Anys més tard, Hauck intenta aplicar tot aquest aprenentatge en cooperació internacional a projectes socials a Catalunya, tot aconseguint per a Barcelona una franquícia de la xarxa mundial més important de centres de co-creació per a emprenedors socials, l’Impact Hub, que obre les seves portes per primera vegada el 2014 a l’emblemàtica Plaça Reial.
 
== '''Gestió esportiva i cultural''' ==
Col·laborant amb els serveis de premsa del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona (COOB’92) des del 1989, l’Eric Hauck va prendre contacte per primera vegada amb el Moviment Olímpic. De fet, ell mateix ha explicat en alguna ocasió que el fet de reenganxar-se als Jocs en tornar del setge de Sarajevo el va permetre recuperar-se dels efectes de l’estrès posttraumàtic patit als fronts de guerra.
 
Va ser, precisament als Jocs del 1992 quan va començar l’agermanament entre les dues ciutats olímpiques, Barcelona i Sarajevo, que es va concretar l’octubre del 1998 amb el final de les obres de rehabilitació dels 1.138 apartaments de la Vila Olímpica de Mojmilo i la reconstrucció del pavelló olímpic de Zetra, destruït per les bombes i que va servir d’aquarterament de les Nacions Unides durant el setge de 1992-96. Hauck va fer d’enllaç, des de l’ADL, entre les institucions locals de Sarajevo i els donants que van encarregar-se de la reconstrucció: la Unió Europea (ECHO), el Comitè Olímpic Internacional (CIO) i l’Ajuntament de Barcelona.
 
Acabades les obres a Sarajevo, Hauck es va traslladar a Lausana per incorporar-se al CIO, al Departament de Relacions amb els Comitès Olímpics Nacionals dirigit per Pere Miró, des d’on va poder col·laborar en la constitució del primer CON unificat de Bòsnia i Hercegovina, així com la formació del primer equip d’atletes de Timor Leste per als Jocs Olímpics de Sydney 2000. Igualment, de cara a la Sessió de 2001 a Moscou, escenari del comiat de Joan Antoni Samaranch del Moviment Olímpic, Hauck va participar en l’organització del darrer viatge del president del CIO als 6 països amb Comitè Olímpic Nacional reconegut que encara no havia pogut visitar durant el seu llarg mandat (Bhutan, Palestina, Ruanda, Burundi, les illes Comores i Eritrea).
 
En aquella època, Eric Hauck aprofita per cursar el Màster Europeu en Gestió d’Organitzacions Esportives (MEMOS), atorgat per la Universitat Claude Bernard de Lió i apadrinat pel CIO. El seu treball final, anomenat “Els Jocs Olímpics de la Solidaritat”, reivindicava, ja aleshores, la necessitat de reformular l’impacte i ell llegat dels Jocs Olímpics, com a eina per conscienciar la societat, i especialment els joves, sobre els creixents riscos i reptes ambientals, socials i culturals de la globalització.
 
Amb aquesta preocupació torna el 2002 a Barcelona, per incorporar-se a l’equip de creació de continguts del Fòrum Universal de les Cultures 2004, que acabaria posant en escena 155 dies d’activitats  (amb 3’5 milions de visitants presencials) al voltant dels temes de la Pau, la Sostenibilitat i la Diversitat.
 
El 2018, però, reprèn la seva activitat olímpica participant en el disseny del darrer projecte d’uns Jocs Olímpics d’Hivern per als Pirineus el 2030. D’acord amb la Nova Norma del CIO (Agenda de sostenibilitat i llegat 2020+5), les ciutats i regions candidates poden programar proves fora del territori per no haver de construir costoses instal·lacions que no es faran servir després dels Jocs. Així, Hauck proposa tancar el cicle de l’agermanament entre Barcelona i Sarajevo amb la possibilitat d’organitzar juntes uns Jocs Olímpics. Seria possible si el comitè organitzador trasllada les proves de lliscament al “Districte 11 de Barcelona”, és a dir, a Sarajevo, a la pista del Mont Trebević, seu de les proves de bobsleigh, skeleton i luge el 1984 i que està encara pendent de reconstruir després de la guerra.
 
== '''Diplomàcia pública''' ==
El Govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Carles Puigdemont decideix el 2016 crear la Conselleria d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, de la qual Raül Romeva en seria el primer conseller. Sota el seu mandat s’estableix una delegació a Zagreb, que actualment es denomina Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya al Sud-est d’Europa, amb representació institucional a Bòsnia i Hercegovina, la República de Bulgària, la República de Croàcia, la República d’Eslovènia, Montenegro, Romania i la República de Sèrbia. L’Eric Hauck va ser designat com el seu primer delegat l’estiu del 2017, sent destituït poc després, el 27 d’octubre, en aplicació de l’Art. 155 de la Constitució Espanyola, per la convocatòria del Referèndum de l’1-O.
 
Restituït el desembre de 2018 amb motiu del viatge oficial del president Quim Torra a Eslovènia i malgrat la persistent repressió (forma part dels més de 3.300 represaliats llistats per Òmnium Cultural), Hauck ha seguit desenvolupant, des d’aleshores, les seves tasques de promoció de Catalunya als Balcans, especialment en els àmbits institucional, social, empresarial, cultural, turístic, esportiu i de l’ensenyament.
 
== '''Premis''' ==
Premi Ferrer Eguizábal de Periodisme 1994 per la qualitat de la cobertura informativa del conflicte dels Balcans al diari Avui durant tot un any.
 
Premi Gabinets de Comunicació 2009, en la modalitat de Comunicació Interna, concedit pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, pel Pla de Comunicació Interna de la UOC al capdavant de l’equip de comunicació de la universitat.
 
== Referències ==
{{listaref}}
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
{{Autoritat}}
<!-- [[Categoria:Municipis d'Algèria]] -->
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquipèdia:Pàgina_de_proves»