Rock psicodèlic: diferència entre les revisions

El '''Rock psicodèlic''' conegut també com a [[acid rock]], comença a mitjan [[anys 60]] a la Costa Oest d’[[EUA]] ([[Califòrnia]]), i, més concretament a la ciutat de [[San Francisco]]. És un estil musical que vol evocar l’estat alterat de la ment provocat per les drogues de tipus [[al·lucinògeneslucinogen]] i, més concretament, les experiències provocades per l’[[LSD]]. La legalitat d’aquesta droga afavoreix la seva difusió i consum per emprendre un viatge espiritual que tracta d'arribar al coneixement profund d'un mateix i a l'harmonia del cos amb la ment i la natura. Sota la influència del moviment [[hippie]] i de la filosofia de la [[Generació Beat]] neix la [[psicodèlia]], que ve a definir un estat de percepció sensorial expansiva que proporciona el consum d’àcids. Aquesta nova percepció es reflecteix tant en l'art (el [[pop art]] d' [[Andy Warhol]], en la literatura ([[Jack Kerouac]], [[William Burroughs]] ), com en la música. Els músics també componen sota els efectes de l'LSD i per a un públic en el mateix estat. Aquest fet, junt amb el desig d'originaliat de la filosofia hippie, produeix una música amb una gran varietat d'estils de tendència avantguardista. S’utilitzen molts efectes de distorsió (el [[fuzz]], el [[wah-wah]] o el [[flanger]]), es creen nous sons instrumentals gràcies als [[sintetitzadors]] electrònics i en el procés de gravació, gràcies als avenços tecnològics, es produeixen diversos efectes: ecos, superposicions de cintes, gravacions reproduïdes al revés, intentant crear un ambient al•lucinogen pròxim al que produeix l'LSD. Es fan obres complexes, amb llargs desenvolupaments instrumentals provinents de la improvisació jazzística. Per primer cop, la música [[pop-rock]] es pren massivament d'una manera seriosa; el [[rock]] deixa de ser música per ballar; ara s'escolta.