Rafael Millán Picazo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Rafael Millán Picazo''' ([[Algesires]], [[24 de setembre]] de [[1893]] — [[Madrid]], [[8 de març]] de [[1957]]), va ser músic, autor de nombroses [[sarsuela|sarsueles]].
==Vida i obra==
Son pare, músic a una banda militar, va iniciar-lo a la música, i va començar a destacar com a [[violí|violinista]]. El 1914 va anar a estudiar a [[Madrid]], on va entrar a l'orquestra del [[Teatro de la Zarzuela]]. Sota la guia de [[Pablo Luna]], va començar a compondre sarsueles, adquirint fama com a compositor: el seu catàleg té 43 sarsueles. També va compondre obres simfòniques, corals i per a banda.
Establert a [[Barcelona]], hi va estrenar bona part de la seva producció. Entre les seves obres, destaquen: ''El príncipe bohemio'', ''La rosa de Kiot'', ''La mujer indecisa'', ''Maldición gitana'', ''La dogaresa'' i ''El pájaro azul''. ▼
La seva primera obra escènica va ser ''El príncipe bohemio'' (1914), on introdueix elements de l'[[opereta]] vienesa, com havia començat a fer Pablo Luna amb ''Molinos de viento'' (1910). A ''El preceptor de su Alteza'' (1916) li seguí 'La Dogaresa'' (1920), obra amb la qual obté el seu major èxit, tot allunyant-se del model de Luna. Fa servir un excel·lent ús de l'orquestra i del cor, donant a les seves peces un caire operístic de gran efecte, especialment en les escenes de conjunt. ''El pájaro azul'' (1921), ''Los buscadores de oro'' (1922), ''El dictador'' (1923), ''La gaviota'' (1924) i ''La severa'' (també coneguda com ''La morería'') (1925) consolidaren el seu èxit.
▲Establert a [[Barcelona]], hi va estrenar bona part de la seva producció, sempre amb gran èxit. Entre les seves obres, destaquen: ''El príncipe bohemio'', '
El 1925 va començar a desenvolupar una malaltia mental que el va portar a ser hospitalitzat de manera permanent. Quan el 1928 s'estrena ''La severa'' a Madrid, és revisada (i el títol és canviat pel de ''La morería''), però aquesta tasca ja l'ha de fer un altre, [[Francisco Alonso]]. Cap al final de la seva vida, té una considerable millora que li permet de reemprendre la composició: ''El tesoro de Golconda'' (1952), composta per a ésser estrenada a la seva estimada Barcelona, serà l'única obra d'aquesta etapa. Morí a Madrid el 1957.
Des dels inicis, es va fer notar la qualitat orquestral i compositiva de l'obra de Millán, i va tenir una certa influència sobre altres autors contemporanis. Potser no té una personalitat tan acusada com [[Pablo Sorozábal]], o una facilitat melòdica com la de [[Josep Serrano]] o Pablo Luna, però la força dramàtica i l'orquestració de ''La dogaresa'', ''El pájaro azul'' o ''El dictador'' són inqüestionables i les situen entre les millors sarsueles del segle XX.
La seva ciutat nadiua, Algesires, ha donat el seu nom al carrer principal de la ''"Cuesta del Rayo"'' i a un auditori al Paseo Marítimo.
==Algunes sarsueles estrenades per Millán==
* '''Títol''' '''Llibret''' '''Estrena'''
* ''El príncipe bohemio'' M. Merino
M. G. de Lara Madrid, Teatro de la Zarzuela, 30/X/1914
* ''El chico de Las Peñuelas'' Carlos Arniches Madrid, Teatro Apolo, 12/V/1915
* ''La famosa'' L. N. Serrano Madrid, Teatro Novedades, 8/X/1915
* ''Los piratos'' M. Garrido Madrid, Teatro Novedades, 22/IV/1916
* ''El preceptor de su Alteza'' G. Conde, A. Paso Madrid, Teatro Apolo, 17/VI/1916
* ''La dogaresa'' A. López Monís Barcelona [[Teatre Tívoli]], 17/IX/1920
* ''El pájaro azul'' A. López Monís Barcelona [[Teatre Tívoli]], 5/III/1921
* ''El dictador'' Federico Romero
G. Fernández Shaw Barcelona, Teatre Apolo, 17/XI/1923
* ''La severa'' F. Romero
G. Fernández Shaw Barcelona, [[Teatre Tívoli]], 1925
* ''La morería'' (revisió de ''La severa'', amb la col·laboració de Francisco Alonso)
F. Romero
G. Fernández Shaw Madrid, Teatro de la Latina, 20/IV/1928
{{DEFAULTSORT:Millán, Rafael}}
| |||