Catalunya a la Corona d'Aragó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referències. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
El Principat de Catalunya mantingué una estructura política i institucional pròpia equiparada a la dels regnes d'Aragó i de [[Regne de València|València]], amb la [[Diputació del General de Catalunya|Diputació del General]] (o [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]]) i les [[Corts Catalanes]]. Als territoris conquerits se li imposaven els [[usatges]], els quals es convertiren en la base d'altres legislacions de la Corona, com els [[Furs de València]]. L'autonomia fou clarament visible en el [[Compromís de Casp]] (1412) quan va ser una de les tres parts que va enviar representants per tal de triar el nou monarca. La ciutat de Barcelona, cap del Principat, fou durant diversose segles la residència reial més frequentada i va excercir de centre econòmic i administratiu dels dominis de la Corona, consolidat amb l'establiment a la ciutat de Arxiu Reial (l'actual [[Arxiu de la Corona d'Aragó]]) el 1318.<ref>{{ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Carlos |títol=Qué es el Archivo de la Corona de Aragón? |pàgines=32–33, 35–38, 41 |editorial=Mira Editores |any=2007 |isbn=978-84-8465-220-5}}</ref>
Al llarg del segle XV, Catalunya va patir grans conflictes socials, polítics i militars, com el de [[la Busca i la Biga]], el [[conflicte remença]] o la [[Guerra Civil Catalana]]. En aquest darrer, la Generalitat de Catalunya va deixar de reconèixer a [[Joan el Sense Fe|Joan II]], monarca de la [[Dinastia Trastàmara a Catalunya|dinastia Trastàmara]], i va buscar-ne
En el regnat de [[Pere el Cerimoniós]] (1336-1387) es van establir els [[fogatge]]s que permeten de seguir l'evolució [[demografia|demogràfica]] de Catalunya. El tret més cridaner d'aquests registres és la gran davallada poblacional que va produir-se a Catalunya al [[Segle XIV]]. Aquesta evolució demogràfica és atribuïble a tres factors: un fou l'elevada incidència de la [[pesta negra]], l'altre l'emigració a territoris conquerits, particularment cap el Regne de València i, per últim, a l'impacte dels conflictes militars de la darrera meitat del segle. Entre 1347 i 1497, el Principat perdé al voltant d'un 37% de la seva població.<ref>D'acord amb John H. Elliott, "Between 1347 and 1497 the Principality [Catalonia] had lost 37% of its inhabitants, and was reduced to a population of something like 300,000." ELLIOT, John Huxtable. The revolt of the Catalans: a study in the decline of Spain (1598–1640). Cambridge University Press, 1984. p. 26. ISBN 0-521-27890-2.</ref>
| |||