Gianni Bugno: diferència entre les revisions

Durant la seva etapa com a ciclista ''[[amateur]]'' va aconseguir diverses victòries a [[Itàlia]], especialment en les categories de [[persecució]], tant en la modalitat individual com en la d'equips. Debutà com a professional el 1985 i es va mantenir en actiu fins al 1998. Tenia una bona punta de velocitat, fet que li va permetre guanyar en dues ocasions el [[Campionat del Món de ciclisme en ruta masculí|Campionat del món de ciclisme]], per davant de corredors tan destacats com [[Miguel Induráin]] o [[Laurent Jalabert]]. El 1990 va aconseguir la seva victòria més important, en imposar-se en un [[Giro d'Itàlia]] que va dominar des de bon començament, sense cedir la ''[[maglia rosa]]'' ni un sol dia. Va quedar segon en el Tour de 1991.<ref>{{Ref-web|títol=¿Qué fue de las víctimas de Indurain?: Gianni Bugno|url=https://as.com/ciclismo/2022/03/09/mas_ciclismo/1646814630_280964.html|data=2022-03-09|consulta=2022-08-13|llengua=es|editor=as.com|nom=Daniel|cognom=Miranda}}</ref> La seva gran qualitat esportiva va quedar en un segon pla atès que va coincidir en el temps amb un rival excepcional: el [[Navarra|navarrès]] Miguel Induráin, de qui va ser un dels principals adversaris. Davant l'hegemonia d'Induráin, a partir del [[Tour de França]] de [[Tour de França de 1992|1992]], Bugno va optar per diversificar el seu entrenament, evitant prioritzar en exclusiva aquesta cursa, i especialitzant-se en curses d'un sol dia. Finalment, durant els seus darrers anys com a professional, va actuar amb humilitat i dedicació com a [[gregari]] de luxe a l'equip [[Mapei (equip ciclista)|Mapei]]. Retirat del ciclisme professional, s'ha dedicat al vol, convertint-se en pilot d'[[helicòpter]].