Tats: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
'''Tats''' és un poble de parla [[Llengües iràniques|irànica]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Persian grammar : history and state of its study|url=https://www.worldcat.org/oclc/297991996|editorial=Mouton|data=1979|lloc=L'Haia|isbn=978-3-11-080042-5|nom=Gernot|cognom=Windfuhr|llengua=anglès|pàgines=4}}</ref> que viu al [[Daguestan]] i [[Azerbaidjan]], descendents de perses.<ref name=islam>{{Ref-llibre|títol=The Encyclopaedia of Islām: A Dictionary of the Geography, Ethnography and Biography of the Muhammadan Peoples|editorial=E. J. Brill|data=1938|llengua=en|cognom=Minorsky|nom=V.|lloc=Leiden|capítol=Tat|pàgines=395-396}}</ref>
El nom de tat fou donat pels turc en el sentit d'«estranger», però va acabar significant al cap de poc «persa» en oposició a «turc»,<ref name=redbook>{{Ref-web|títol=The Red Book of the Peoples of the Russian Empire |url=https://www.eki.ee/books/redbook/tats.shtml|consulta=2022-09-18|llengua=anglès|editor=Institute of the Estonian Language}}</ref> amb caràcter pejoratiu com «tadjik». L'origen del mot no és gaire clar. Llur complexa història ètnica es reflecteix en el fet que entre els parlants de tat hi ha musulmans, cristians i jueus.<ref name=redbook/> Segons V. Minorski vindria dels [[tanguts]],<ref name=islam /> però seria més aviat una [[onomatopeia]]. De la [[Tati|llengua tat]], hi ha tres variants, que totes són properes del persa de l'edat mitjana.<ref>{{Ref-llibre|títol=Recherches sur les dialectes persans, par E. Berésine, professeur de langue turque à l'Université de Casan|url=https://play.google.com/store/books/details?id=Q6hFAAAAcAAJ&rdid=book-Q6hFAAAAcAAJ&rdot=1|editorial=Impr. de l'Université|data=1853|llengua=fr|nom=Ilʹâ Nikolaevič|cognom=Berezin}}</ref> La majoria adhereixen a la fe islàmica. Hi ha minories jueus i cristians.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ethnic groups of North, East, and Central Asia : an encyclopedia|url=https://www.worldcat.org/oclc/879947835|data=2014|lloc=Santa Barbara, California|isbn=978-1-61069-018-8|nom=James|cognom=Minahan|llengua=anglès|editorial=Abc-Clio|pàgines=260-262}}</ref> Tot i compartir la llengua, amb variants, els jueus no es consideren com a tats, però com a «jueus de la montanya».<ref name="sil" />
La primera vegada apareix a les inscripcions de l'[[Orkhon]]. Sembla que els tats eren llavors les poblacions urbanes de diferents orígens al territori dels [[Turcs Occidentals]], principalment sogdians. Encara que no apareix a la literatura el nom es va continuar emprant entre el poble. En temps dels [[karakhànides]] s'afirma que «tots els turcs anomenen tats els perses» però algunes tribus utilitzen el nom per referir-se als infidels entre els [[uigurs]] (probablement [[maniqueus]] o [[budistes]]). Després el nom apareix per designar els habitants no turcs dels uigurs i els xinesos. Els [[seljúcides]] l'aplicaven als perses però en aquesta època fou aplicat també a [[àrabs]], [[armenis]] i [[grecs]]. Fins al {{segle|XIV}} va designar principalment als perses en oposició als turcs. Després [[farsi]] (persa) es va imposar. A [[Anatòlia]] el nom va agafar progressivament el sentit d'estranger. Els turcs [[qaixqai]] de [[Fars]], els turcs de la [[Transcàspia]] (Kazakhstan i Turkmenistan) i els [[Ahl-i Hakk]] de l'[[Azerbaidjan]] l'utilitzaven tots com a «no turc». Els [[tàtars de Crimea]] l'empraven per designar els grecs que entre 1775 i 1778 van emigrar de la península cap a [[Maripol]] (Zhdanov) a la riba nord de la [[mar d'Azov]].
Linha 10 ⟶ 9:
La primera vegada que s'esmenten perses al [[Caucas]] ho fa [[Heròdot]] durant l'expansió [[aquemènida]] al {{segle|VI|-}}. [[Transcaucàsia]] va pertànyer a l'imperi i s'hi van formar algunes [[Satrapia|satrapies]] que Heròdot assenyala amb els números {{Romanes|X, XI, XVIII}} i {{Romanes|XIX}}. L'arqueologia ha trobat restes aquemènides a [[Armènia]], [[Geòrgia]] i [[Azerbaidjan]]. Fins quan va durar no se sap, però en tot cas la dominació política es va acabar el 330 aC amb la conquesta [[macedonià]]. Els sassànides hi van dominar a partir del {{Segle|III}} fins a la conquesta àrab. Els perses van fundar guarnicions militars a la zona. [[Cosroes I]] (531-579) va donar el títol de [[xirvanxah]] a un parent que va originar la primera dinastia de xirvanxahs de [[Xirvan]] (vers 510 – 1538). La conquesta àrab va començar al {{Segle|VII}}. La penetració àrab fou limitada; a partir del {{segle|XI}} fou més intensa la penetració pels [[seljúcides]] turcs que van donar origen al poble àzeri. En aquest període la paraula «tat» es va aplicar als camperols de llengua persa.
Vers 1230 els mongols van conquerir la regió i uns anys després s'hi va fundar l'[[Il-kanat]]; el seu domini va durar fins al 1335 efectiu, i després uns anys més de manera nominal. Al final del {{segle|XIV}} [[Tamerlà]] va envair Transcaucàsia. Al segle següent els xirvanxahs van obtenir força poder però al segle següent foren eliminats pels [[safàvides]] i el territori va passar completament a Pèrsia. Al {{segle|XVIII}} va començar la penetració russa i en el curs de les [[guerres russo-perses]] entre 1803 i 1828, la Transcaucàsia va acabar a les seves mans. La població d'origen persa era important. La població persa de Bakú s'estimava a uns vuit mil persones quan els russos van ocupar la ciuitat. Hi havia perses descendents dels pobladors d'abans del {{segle|XI}}, emigrants posteriors i recents, i soldats de guarnició, tots els quals, si van restar a Transcaucàsia, foren anomenats tats pels tsaristes. Al {{segle|XIX}} el ''Golestan-e-Eram'', escrit per Abbasqulu Bakikhanov, diu que la llengua tat estava estesa per àmplies àrees dels [[Kanat|kanats]] de [[Kanat de Xirvan|Xirvan]], [[Tabarsaran]], [[Bakú]], [[Derbent]] i [[Kanat de Quba|Kuba]]. Al calendari del Caucas del 1894 hi havia 124.693 tats al Caucas, però l'àzeri era més utilitzat i progressivament el va anar absorbint i gairebé es va deixar d'usar. Durant el període soviètic el terme tàtar que designava als àzeris fou eliminat i substituït pel d'àzeri als anys trenta. Els tats van passar a considerar-se si mateixos com àzeris; mentre el 1926 fins a 28.443 persones es van declarar tats, el 1989 només ho van fer 10.239 persones. El 2005 un equip
* Parsi, que també fan servir alguns grups de perses de l'[[Afganistan]] i els [[zoroastrians]] de l'[[Índia]].
| |||