Bereznyak-Isayev BI-1: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegeixo text amb referencies |
m Afegeixo text amb referencies |
||
Línia 5:
Dels tres avions coets que les autoritats soviètiques tenien previst estudiar l'any 1939 amb el nom en clau d'Ognevich ("El foc"): l'I-302, el Maliutka i el BI-1, només els dos últims van tenir èxit en l'etapa de proves intensives. Es tractava de desenvolupar un avió interceptor. El projecte va néixer després d'una entrevista del constructor Victor Bolshovitinov i el [[Ministre de Defensa de la Unió Soviètica|comissari del poble]] (ministre) de la indústria aeronàutica Alexei Chachourin amb [[Ióssif Stalin]] l'agost de [[1941]].<ref name="Chachourine">D'après {{Ouvrage|langue=de|auteur1=Alexeï Chachourine|titre=Flügel des Sieges|éditeur=Militärverlag der DDR|lieu=Berlin|année=1989|passage=127-128|isbn=3-327-00822-1}}.</ref> L'estudi va ser confiat a l'oficina de disseny (OKB) Bolkhovitnov, que s'havia distingit des de la dècada de 1930 amb els seus audaços dissenys d'avions, i liderat pels enginyers Alexander Bereznyak i Alexeï Issaïev, d'aquí l'acrònim BI-1 (Bereznyak-Issaïev)<ref>D'après {{Ouvrage|auteur1=Robert Jackson|titre=Die internationale Enzyklopädie Flugzeuge|éditeur=|année=2006|passage=72|isbn=}}.</ref> o indiferentment Blichni Istrebitel (caçador de persecució); però amb l'esclat de la invasió de la Unió Soviètica, els dissenyadors només tenien 35 dies per treballar, en comptes dels 3 mesos prevists inicialment. Viktor Bolkhovitnov, que ja estava al capdavant del llançador de coets RP-318-I, es va fer càrrec de la gestió del projecte BI-1.
El motor de coet d'una sola turbina D-1A-1100, dissenyat per Leonid Duchkine i Vladimir Shtokolov, cremava [[querosè]], amb [[àcid nítric]] com a oxidant. Les primeres proves de llançament van tenir lloc el 10 de setembre de 1941: el BI-1 va ser llançat des d'altitud per un bombarder [[Petliakov Pe-2]]. Aleshores, l'avanç dels exèrcits alemanys i l'evacuació, a partir del 16 d'octubre de 1941, de les fàbriques i tallers més enllà dels [[Urals]], van fer que les proves s'ajornassin uns quants mesos.<ref name="Chachourine">D'après {{Ouvrage|langue=de|auteur1=Alexeï Chachourine|titre=Flügel des Sieges|éditeur=Militärverlag der DDR|lieu=Berlin|année=1989|passage=127-128|isbn=3-327-00822-1}}.</ref> Finalment, el 27 d'abril de 1942 es va poder dur a terme el primer vol des de terra, i el 15 de maig, el pilot de proves Grigori Bakhtchivandji va realitzar el primer vol autònom, amb el motor complet, en tres minuts i nou segons. El seu vol va acabar en un desastre, ja que una pala de la turbina es va trencar en la fase de descens i la cabina es va omplir de fums tòxics: Bakhtchivandji d'alguna manera va aconseguir aterrar el BI-1 cec i pràcticament fent ''[[Immersió lleugera|snorkel]]''. Malgrat el xassís trencat, havia guardat el prototip, que es podria reparar per a més proves.<ref>Cf. {{Ouvrage|auteur1=Peter Stache|titre=Sowjetische Raketen im Dienst von Wissenschaft und Verteidigung|éditeur=Militärverlag der DDR|lieu=Berlin|année=1987|pages totales=286|passage=89|isbn=3-327-00302-5}}</ref>
== Operadors ==
| |||