Drac: diferència entre les revisions

{{Infotaula personatge}}

El '''drac''' o '''dragó''' (del llatí ''draco'', ‘serpent fabulosa’,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Seva i Llinares|nom=Antoni|títol=Diccionari Llatí-Català|data=1993|editorial=Enciclopèdia Catalana|lloc=Barcelona|pàgines=s. v. "draco"|isbn=84-7739-631-0}}</ref> i aquest del grec ''δρακον'', ‘monstre fabulós'<ref>{{GDLC|id=0047454}}</ref>) és un [[Mitologia|animal mitològic]] que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.<ref name=RBA>{{ref-llibre |títol=Diccionario de Arte |volum=vol.I |lloc=Barcelona |editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA) |any=2003 |isbn=84-8332-390-7 |pàgina=p.180 |llengua=castellà |consulta=30 de novembre de 2014}}</ref> És especialment molt conegut arreu d'[[Europa]] i [[Àsia]]. En la mitologia [[Països Catalans|catalana]] té uns trets especials. Present a la corona del rei [[Jaume I]], el drac és també un dels principals [[símbols]] [[Heràldica|heràldics]] de [[Catalunya]] i del [[País Valencià]].

 

 

== En diverses cultures ==

El tret comú de tots els dracs és com tota mena de característiques d'animals de terra, mar i aire, es fusionen d'una forma tan harmoniosa, que sempre resulta ésser la criatura més bella i imposant que s'hagi vist, i que representa el més perfecte equilibri entre bellesa i lletgesa. Un animal diví i l'únic digne d'ésser l'emblema i guardià del poder de la naturalesa.

El simbolisme al voltant del drac és essencialment el de la lluita. La lluita entre el drac i un heroi o un déu té, tanmateix, distints significats. En aquestes mítiques pugnes el drac assumeix dos papers, el de devorador i el de guardià que tenen finalment una única arrel: el d'un ésser còsmic en espera, l'acció del qual implica la mort -o el naixement- d'un ordre universal. Assumeix sovint el paper de guardià del tresor que un déu o heroi ha d'aconseguir.

 

 

=== Occident ===

Les tribus nòrdiques d'Europa associaven el seu folklore amb alguns aspectes terrorífics dels dracs.

 

La mitologia germana inclou el drac (Nidhug o [[Níðhöggr]]) entre les forces de l'inframón. S'alimenta de les arrels de [[Yggdrasil]], el freixe sagrat que estén les seves arrels a través de tots els mons. Els antics escandinaus (els vikings), ornaven les proes de llurs naus esculpint-les-hi en forma de drac. Empraven aquesta decoració en la creença que així espantarien els esperits (Landvaettir) que vigilaven les costes a les quals arribaven. També els dracs apareixen en poemes germans: en Beowulf, un poema èpic anglosaxó, el més antic que es conserva. Un home anomenat Beowulf, que havia lliurat el seu poble d'un monstre mig home mig diable, després, ja convertit en rei, lluita contra un drac, pugna en la que ambdós moren. En el ''[[Cant dels Nibelungs]]'', un poema èpic medieval anònim, Sigfrid mata un drac, i en ungir-s'hi amb la seva sang es fa immune a tot mal o dolor.

 

== Bestiari ==

{{VT|Categoria:Dracs (bestiari)}}

El drac és un element recorrent en els [[cercavila|cercaviles]] i [[correfoc]]s d'arreu del país. La Llegenda de Sant Jordi i el Drac és emblemàtica, que hom situa a Montblanc (Conca de Barberà), així com la Llegenda del Drac de Sant Llorenç del Munt (Vallès Occidental i Bages) que, al {{segle|IX}}, fou vençut pel comte Guifré el Pilós.

 

 

== Vegeu també ==

* [[Cuca fera]]

* [[Drakaina]]

 

== Enllaços externs ==