Parlar de transició: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Parlars de transició dins una mateixa llengua. Parlars de transició entre llengües d'una mateixa família (el gascó es romànic i el basc, no). Llengua pont. |
Parlar de transició entre galaicoportuguès i asturlleonès. |
||
Línia 1:
Un '''parlar de transició''' és un [[dialecte]] parlat entre dues zones amb altres[[dialecte|dialectes]] de la
Hi ha qui parla també de [[llengua de transició]], concepte equivalent al de [[llengua pont]]. En aquest cas totes les varietats involucrades es consideren llengües i també han de ser de la mateixa família. En el cas de les llengües pont es planteja el problema de la seva classificació en un grup o en un altre, malgrat l'acceptació de la seva identitat com a llengua (és el cas del debat, ja superat, sobre la [[subagrupació romànica del català]], entre les grups de llengües de la [[Gal·loromània]] i la [[Iberoromània]]). Les varietats de transició són constitutives, [[dialecte constitutiu|dialectes constitutius]], tant si pertanyen a una mateixa llengua com si són de llengües diferents.
Hi ha però un tipus de ''parlar de transició'' entre llengües que no és constitutiu sinó que deu els trets que comparteix amb l'idioma veí a la seva presència en el passat en el territori, del qual són restes o [[substrat]] (és el cas del [[murcià]] o [[panotxo]], situat entre el català i el castellà i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització catalana de Jaume I el Conqueridor, al s. XIII).
D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, el [[gascó]], que transita entre l'[[occità]] i l'[[aragonès]]; l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'[[espanyol]] És un exemple de dialecte de transició entre idiomes, l'existent entre el galaicoportuguès i l'asturlleonès.
Són exemples de dialectes de transició dins el [[català]], el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès|català septentrional]] i el [[català central|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[tarragoní]], entre el [[català central|central]] i el [[català nord-occidental|nord-occidental]]; el [[tortosí]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'[[occità]], l'anomenat [[parlar capcinès]] (al [[Capcir]]), i un de transició amb l'[[aragonès]], l'anomenat [[benasquès]] (a la vall de [[Benasque|Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó|occità gascó]]. A banda d'aquests parlars de transició, el [[subdialecte ribagorçà]] del [[català nord-occidental]] comparteix caracteristiques amb l'aragonès.
{{esborrany}}
| |||