Parlar de transició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Parlars de transició dins una mateixa llengua. Parlars de transició entre llengües d'una mateixa família (el gascó es romànic i el basc, no). Llengua pont.
Parlar de transició entre galaicoportuguès i asturlleonès.
Línia 1:
Un '''parlar de transició''' és un [[dialecte]] parlat entre dues zones amb altres[[dialecte|dialectes]] de la mateixa mateixa [[llengua]] i que es caracteritza perquè s'hi encavalquen les [[isoglossa|isoglosses]] dels dialectes veïns, les quals hi formen un [[feix d'isoglosses|feix]]. Els parlars de transició poden trobar-se entre llengües diferents, en aquest cas de vegades hi ha debats entre lingüistes, polítics i la societat en general, on s'analitza si el parlar és una llengua amb caràcter propi o és un dialecte d'alguna de les dues llengües amb què és en contacte. HiQuan hael quinombre parlad'isoglosses tambéque deformen [[llenguala de transició|llengüeszona de transició]], equivalentés apetita [[llenguano pont|llengüeses pont]] i aleshores també ha de ser de la mateixa família que les veïnes i plantegen el problema de la seva classificació en un grup o en un altre, malgratdiscuteix l'acceptacióatribució delingüística ladel seva identitat com a llenguadialecte (és el cas del debat sobre la [[subagrupació romànica del catalàllemosí]], entre les grups de llengües de ladialecte [[Gal·loromànianord-occità]], ien lacontacte [[Iberoromània]]).amb Elsel parlars de transició solen ser [[dialecte constitutiu|dialectes constitutiusfrancès]], com també ho són els dialectes veïns de transició entre llengües diferents).
 
Hi ha qui parla també de [[llengua de transició]], concepte equivalent al de [[llengua pont]]. En aquest cas totes les varietats involucrades es consideren llengües i també han de ser de la mateixa família. En el cas de les llengües pont es planteja el problema de la seva classificació en un grup o en un altre, malgrat l'acceptació de la seva identitat com a llengua (és el cas del debat, ja superat, sobre la [[subagrupació romànica del català]], entre les grups de llengües de la [[Gal·loromània]] i la [[Iberoromània]]). Les varietats de transició són constitutives, [[dialecte constitutiu|dialectes constitutius]], tant si pertanyen a una mateixa llengua com si són de llengües diferents.
Un subtipus de parlar de transició entre llengües és aquell que no és constitutiu sinó que els trets que comparteix amb l'idioma veí són elements del substrat, és a dir, restes d'una llengua anterior parlada al territori i després substituïda (és el cas del [[murcià]] o [[panotxo]], entre el català i el castellà, caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització catalana de Jaume I el Conqueridor, al s. XIII).
 
Hi ha però un tipus de ''parlar de transició'' entre llengües que no és constitutiu sinó que deu els trets que comparteix amb l'idioma veí a la seva presència en el passat en el territori, del qual són restes o [[substrat]] (és el cas del [[murcià]] o [[panotxo]], situat entre el català i el castellà i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització catalana de Jaume I el Conqueridor, al s. XIII).

D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, el [[gascó]], que transita entre l'[[occità]] i l'[[aragonès]]; l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'[[espanyol]] i i el [[galaico-portuguès]]; l'[[aragonés]] i el [[panotxo]], que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el [[català]], entre l'[[aragonès]] i l'[[occità]],; etc. En el cas dels idiomes amb un domini lingüístic format per dialectes constitutius, es pot dir que els que no es troben a zones marginals fan de pont entre els altres (no s'han de confondre, però, amb els parlars de transició, coberts per un feix d'isoglosses).
 
És un exemple de dialecte de transició entre idiomes, l'existent entre el galaicoportuguès i l'asturlleonès.
 
Són exemples de dialectes de transició dins el [[català]], el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès|català septentrional]] i el [[català central|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[tarragoní]], entre el [[català central|central]] i el [[català nord-occidental|nord-occidental]]; el [[tortosí]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'[[occità]], l'anomenat [[parlar capcinès]] (al [[Capcir]]), i un de transició amb l'[[aragonès]], l'anomenat [[benasquès]] (a la vall de [[Benasque|Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó|occità gascó]]. A banda d'aquests parlars de transició, el [[subdialecte ribagorçà]] del [[català nord-occidental]] comparteix caracteristiques amb l'aragonès.
 
 
{{esborrany}}