Viquipèdia

Parlar de transició: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Parlar de transició entre galaicoportuguès i asturlleonès.
Cap resum de modificació
Línia 1:
Un '''parlar de transició''' és un [[dialecte]] parlat entre dues zones amb altres [[dialecte|dialectes]] de la mateixa [[llengua]] i que es caracteritza perquè s'hi encavalquentroben trets dels dialectes veïns, les [[isoglossa|isoglosses]] dels dialectesquals veïns,s'encavalquen lesen qualsels himapes formenformant un [[feix d'isoglosses|feix]]. Els parlars de transició poden trobar-se entre llengües diferents, en aquest cas de vegades hi ha debats entre lingüistes, polítics i la societat en general, on s'analitzasobre si el parlar és una llengua amb caràcter propi o és un dialecte d'alguna de les dues llengües amb què éses troba en contacte. Quan el nombre d'isoglosses que formen la zona de transició és petitapetit no es discuteix l'atribució lingüística del dialecte (és el cas del [[llemosí]], dialecte [[nord-occità]], en contacte amb el francès]]). Un exemple de cas polèmic és el del [[benasquès]], amb un 50% de trets del català i un 50% de l'[[aragonès]]. Els parlants de les zones de transició sovint tenen consciència de combinar trets de dos idiomes, com és el cas dels habitants de la Ribagorça, el dialecte català nord-occidental dels quals, anomenat [[ribagorçà]], comparteix alguns elements amb l'aragonès.
 
Hi ha qui parla també de [[llengua de transició]], concepte equivalent al de [[llengua pont]]. En aquest cas totes les varietats involucrades es consideren llengües i també han de ser de la mateixa família. En el cas de les llengües pont es planteja el problema de la seva classificació en un grup o en un altre, malgrat l'acceptació de la seva identitat com a llengua (és el cas del debat, ja superat, sobre la [[subagrupació romànica del català]], entre les grups de llengües de la [[Gal·loromània]] i de la [[Iberoromània]]). Les varietats de transició són constitutives, [[dialecte constitutiu|dialectes constitutius]], tant si pertanyen a una mateixa llengua com si són de llengües diferents.
 
Hi ha però un tipus de ''parlar de transició'' entre llengües que no és constitutiu sinó que deu els trets que comparteix amb l'idioma veí a la seva presència en el passat en el territori, del qual són restes o [[substrat]] (és el cas del [[murcià]] o [[panotxo]], situat entre el català i el castellà i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització catalana de Jaume I el Conqueridor, al s. XIII). Unes varietats amb un origen semblant a aquestes, amb les quals no s'han de confondre, són els [[crioll|criolls]].
 
D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, el [[gascó]], que transita entre l'[[occità]] i l'[[aragonès]]; l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'[[espanyol]] i el [[galaico-portuguès]]; l'[[aragonés]] i el [[panotxo]], que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el [[català]], entre l'[[aragonès]] i l'[[occità]]; etc. En el cas dels idiomes amb un domini lingüístic format per dialectes constitutius, es pot dir que els que no es troben a zones marginals fan de pont entre els altres (no s'han de confondre, però, amb els parlars de transició, coberts per un feix d'isoglosses).
 
És un exemple de dialecte de transició entre idiomes, l'existent entre el galaicoportuguès i l'asturlleonès (vegeu: http://usuarios.lycos.es/aureano/galego_asturiano.htm).
 
Són exemples de dialectes de transició dins el [[català]], el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès|català septentrional]] i el [[català central|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[tarragoní]], entre el [[català central|central]] i el [[català nord-occidental|nord-occidental]]; el [[tortosí]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'[[occità]], l'anomenat [[parlar capcinès]] (al [[Capcir]]), i un de transició amb l'[[aragonès]], l'anomenat [[benasquès]] (a la vall de [[Benasque|Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó|occità gascó]]. A banda d'aquests parlars de transició, el [[subdialecte ribagorçà]] del [[català nord-occidental]] comparteix caracteristiques amb l'aragonès.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Parlar_de_transició»