Parlar de transició: diferència entre les revisions

Un '''parlar de transició''' és un [[dialecte]] parlat entre dues zones amb altres [[dialecte|dialectes]] de la mateixa [[llengua]] i que es caracteritza perquè s'hi troben trets dels dialectes veïns, les [[isoglossa|isoglosses]] dels quals s'encavalquen en els mapes formant un [[feix d'isoglosses|feix]]. Els parlars de transició poden trobar-se entre llengües diferents, en aquest cas de vegades hi ha debats entre lingüistes, polítics i la societat en general, sobre si el parlar és una llengua amb caràcter propi o és un dialecte d'alguna de les dues llengües amb què es troba en contacte. Quan el nombre d'isoglosses que formen la zona de transició és petit no es discuteix l'atribució lingüística del dialecte (és el cas del [[llemosí]], dialecte [[nord-occità]], en contacte amb el [[francès]]). Un exemple de cas polèmic és el del [[benasquès]], amb un 50% de trets del català i un 50% de l'[[aragonès]]. Els parlants de les zones de transició sovint tenen consciència de combinar trets de dos idiomes, com és el cas dels habitants de la Ribagorça, el dialecte català nord-occidental dels quals, anomenat [[ribagorçà]], comparteix alguns elements amb l'aragonès.

Hi ha però un tipus de '''parlar de transició''' entre llengües que no és constitutiu sinó que deu els trets que comparteix amb l'idioma veí a la seva presència d'aquest en el passatterritori en el territoripassat, del qual són restes o [[substrat]]. (N'és elun cas delel [[murcià]] o [[panotxo]], situat entre el català i el [[espanyol|castellà]] i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització catalana de [[Jaume I el Conqueridor]], al s. XIII). Unes varietats amb un origen semblant a aquestes, amb les quals no s'han de confondre, són els [[crioll|criolls]].

D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, el [[gascó]], que transita entre l'[[occità]] i l'[[aragonès]]; l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'[[espanyol]] i el [[galaico-portuguès]]; l'[[aragonés]] i el [[panotxo]], que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el [[català]], entre l'[[aragonès]] i l'[[occità]]; etc. En el cas dels idiomes amb un domini lingüístic format per dialectes constitutius, es pot dir que els que no es troben a zones marginals fan de pont entre els altres (no s'han de confondre, però, amb els parlars de transició, cobertsformats per l'àrea que cobreix un [[feix d'isoglosses]]).