Igual que les parets cel·lulars de les plantes superiors, la ''paret cel·lular''' de les [[alga|algues]] està composta per carbohidrats com la [[cel·lulosa]] i glucoproteïnes.<ref>Sendbusch, P. S. (2003 ). [https://web.archive.org/web/20051128095106/http://www.biologie.uni-hamburg.de/b-online/e26/26d.htm Cell Walls of Algae]. Botany Online</ref> La presència d'alguns polisacàrids a les parets de les algues, és usada com a caràcter diagnòstic en la [[taxonomia]] de les algues.
* Polisacàrids [[sofre|sulfonats]] com l'[[agarosa]], es presenten a les parets d'algues vermelles.
* Manosyl: Forma microfibres a la paret cel·lular d'algunes algues verdes dels gèneres ''[[Codium]]'',''[[Acetabularia]]'', ''[[Porphyra]]'' i ''[[Bangia]]'' entre altres.
* Àcid alginílic: és un [[polisacàrid]] comú a la paret cel·lular de les [[alga marró|algues marrons]].
El grup d'algues [[diatomeadiatomees]]s sintetitza les seves parets cel·lulars (també conegudes com [[frústuls]] o valves) usant [[àcid silícic]] (específicament [[àcid ortosilícic]], H<sub>4</sub>SiO<sub>4</sub>). L'àcid es polimeritza intracel·lularment, i després la paret surt a l'exterior per protegir la cèl·lula. Comparades amb les membranes cel·lulars orgàniques produïdes per altres grups, requereixen menys energia (aproximadament el 8%) per a la seva síntesi, cosa que constitueix un estalvi per a la cèl·lula.<ref>Raven, J. A. (1983). The transport and function of silicon in plants. ''Biol. Rev.'' '''58''', 179-207</ref> yi posiblementepossiblement expliqueexpliqui lasles tasastaxes de crecimientocreixement másmés altasaltes en lasles diatomeasdiatomees.<ref>Furnas, M. J. (1990). ''In situ'' growth rates of marine phytoplankton: Approaches to measurement, community and species growth rates. ''J. Plankton Res.'' '''12''', 1117-1151</ref>
