Palau de Benicarló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: es:Palacio de los Borja (Valencia) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El '''Palau de Benicarló''' (o '''Palau dels Borja''') és la seu oficial de les [[Corts Valencianes]], situat al casc antic de la ciutat de [[València]]. Es tracta d'un edifici del [[arquitectura gòtica|gòtic]] civil, construït a finals del [[segle XV]] per a la residència de la familía [[Borja]], ducs de [[Gandia]]. Es va construir sobre un edifici anterior, on estigué l'[[Escola d'Art i Gramàtica de València]] des de [[1408]].
==Història de l'edifici==
El Palau ha estas sempre vinculat amb la [[Ducat de Gandia|casa ducal de Gandia]] des de molt antic, en [[1321]] l'infant Pere d'Aragó, pare del primer duc, rebia en herència diversos béns de l'almirall [[Bernat de Sarrià]] entre els quals hi havia ''"la seua casa a la ciutat de València a la parròquia de Sant Llorenç"''. <ref>segons Pere Maria Orts</ref> Aquesta casa podia haver tingut com a veïna la propietat de [[Pere de Vilaragut]], que va ser adquirida (amb el seu pati i horts) pel Consell Municipal en [[1411]] per instalar-hi les escoles de la ciutat. Aquesta propietat (una agrupació de petits habitatges entorn a un pati) davant de l'[[Església de Sant Llorenç (València)|església de Sant Llorenç]] ocupava part del solar del que seria l'actual Palau.
Des de la seua creació, el [[1399]], el [[Ducat de Gandia]] pertanyia a la casa reial, fins que el [[1484]] [[Ferran el Catòlic]] el va vendre a [[Pere Lluís Borja]].
Aquesta venda incloïa el [[castell de Bairén]], la ciutat de [[Gandia]] i clar, la residència dels ducs a València a la parròquia de Sant Llorenç. Pere Lluís de Borja, senyor de [[Llombai]] i fill natural d'[[Alexandre VI]], va afegir en [[1484]] i 1[[485]] a aquesta propietat altres cases per aconseguir un solar més gran, destinat a la construcció d'un gran palau. Però la seua mort a [[Itàlia]] el [[1488]], més la del seu hereu i germà, [[Joan Borja]] en [[1497]], feu que el projecte de la construcció del palau recaiguera sobre [[Joan Borja i Enríquez]] (1493-1543), tercer duc Borja de Gandia.
L'any [[1494]] encara estava per acabar, segons el viatger alemany [[Hieronymus Münzer|Jeroni Münzer]] que al seu pas per València escrigué: ''"València té moltes altres magnífiques cases, com la del fill del pontífex actual, Alexandre VI, no acabada encara"''.
El Palau no va quedar conclòs fins [[1520]], quan es celebrà amb una inauguració amb un gran banquet, amb un cost superior als 40.000 (segons [[Gaspar Escolano]]).
A finals del segle XVI, el ducat de Gandia es va vincular al comtat d'[[Oliva (Safor)|Oliva]], al segle XVIII, extingida la línia masculina, el ducat va passar a la casa dels comtes-ducs de Benavente en la persona de [[Francesc Pimentel i Borja]] (XIII duc de Gandia). El [[1771]], amb el matrimoni de la duquessa hereva va passar a la casa d'[[Osuna]]. Els seus propietaris van anar abandonant el palau, tenien major interés en altres propietats nobiliàries i quasi mai estaven a la ciutat. És en aquesta època (1768-1774) quan el palau s'utilitza per a la representació d'[[òpera|òperes]] de companyies italianes itinerants (com la del bolonyés [[Luigi Marescalchi]]) i també balls de gala. Per aquestes funcions es construí un teatre amb llotges i pati a la Sala Gran, obra de l'arquitecte i pintor [[Filippo Fontana]], autor també del [[Teatre Principal (València)|Teatre Principal]].
la Corona, davant del desinterès dels propietaris, intentà comprar-lo en [[1799]] per estabir-hi la seu de Capitania General, però al final s'instal·laria al [[Palau del Real]].
Quasi mig segle després, el [[1846]], [[Mariano Téllez de Girón]], duc d'Osuna ven el palau a l'industrial [[Francesc Pujals i Santaló]], provinent d'una família catalana establerta a [[València]] cap a 1830, per 11000 lliures valencianes. Davant la ruina de l'edifici l'[[Acadèmis de Sant carles]] aprova el projecte del nou propietari, elaborat per l'arquitecte [[Salvador Monmeneu]] ([[1846]]), de convertir-lo en fàbrica de filatures i torcedura de seda.
Aquesta remodelació del palau en fàbrica va tindre lloc en un moment difícil per a la indústria sedera valenciana, per això implicà una inversió elevada en les màquines més modernes de l'època. Per la sua envergadura apareixerà a les guies de la ciutat de [[Vicent Boix]] (1862) i [[Constantí Llombart]] (1887). Francesc Pujals participaria en diverses societats de crèdit i seria un dels principals contribuents del sector financer de la ciutat durant anys.
Pujals construirà una capella per a la residència familiar, a la zona que recau als jardins, allí es col·locaran dues làpides commemoratives, una per a la seua filla morta jove (1838-1856) i als seus pares i la seua dona. El [[1859]] mor, i en absència d'hereus masculins per a continuar el negoci es constituirà la firma ''Viuda de Pujals y Compañía'', gestionada per [[Joan Fonatnals i Nascio]]. Aquest havia nascut a [[l'Havana]] i s'encarregava dels negocis dels Pujals, en 1860 es casà amb Assumpció Pujals i perellada. A aquesta última amb la mort de germans i parents li pertocarà l'herència, que incloïa el Palau (1884).
[[Imatge:Façana de Les Corts del País Valencià 2.jpg|thumb|[[Palau dels Borja]], seu de les Corts.]]
Linha 13 ⟶ 33:
* [[Corts Valencianes]]
==Bibliografia==
*
== Enllaços Externs ==
{{Commons|:Category:Corts Valencianes}}
{{Portal de València}}
* [http://www.cortsvalencianes.es Web de les Corts Valencianes]
* [http://www.cult.gva.es/dgpa/arqueologia/interven/cortes/index.html Intervenció arqueològica al Palau]
{{Museus de València}}
| |||