Aghmat: diferència entre les revisions

Es creu que fou conquerida amb tot el [[Sus]] per [[Musa ibn Nusayr]] a l'entorn del [[700]]. A la mort d'Idris II el [[828]], els dominis idríssides es van repartir i Aghmat i el Sus va passar al fill Abd Allah ben Idris <ref name="rawd">[[Ibn Abi Zar]], ''Rawd al-Qirtas'', traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964</ref>. Fou un centre cultural amb refugiats de [[CòrdovaQurtuba]] i [[Kairouan]].

Al segle XI era capital d'un estat berber dels [[maghrawa]] dominat per Lakkut ben Yusuf casat amb Zaynab al-Nafzawiyya, dama molt rica, filla d'un exiliat de Kairouan; conquerida Aghmat pels almoràvits el [[27 de juny]] del [[1058]] <ref name="bayan">[[Ibn Idhari]], ''al-Bayan al-Mughrib'' Part III, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1963</ref>, Zaynab fou llavors l'esposa de l'almoràvit [[Abu Bakr benibn Umar]] i finalment el [[1071]] la del seu lloctinent i successor [[Yusuf benibn TaxufínTashfin]]; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes i escriptors. L'establiment de la capital a Marràqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadència molt lentament.

A Aghmat van ser exiliats l'[[Abd Allah ibn Buluggin]], emir [[zírida]] de [[GranadaEmirat (Andalusia)de Granada|Granada]] Abd Allah ben Buluggin i el rei de l'[[SevillaEmirat d'Isbiliya|Emir d'Isbiliya]] [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid conegut com [[Abbad III]]. Les seves tombes encara es conserven.