Paper fotogràfic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació de la definició i nous enllaços. |
Creació del nou apartat "Contrast" i noves referències |
||
Línia 3:
Aquesta emulsió està formada per [[Halur de plata|halurs de plata]] suspesos en gelatina. Una vegada emulsionat el paper, es recobreix novament amb una altra capa gelatinosa, que aquesta vegada té la funció de protegir el material d'agents atmosfèrics.
En funció del tipus d'halurs incorporats, distingim dos tipus de paper fotogràfic: el de [[clorur]] i el de [[bromur]]. Mentre que el primer és més lent i òptim pels contactes, el segon, per la seva velocitat, es destina generalment a ampliacions. No obstant això, actualment els fabricants no distingeixen entre aquestes dues categories, sinó que comercien amb productes d'una composició més complexa de la qual no s'informa.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=El laboratorio blanco y negro : procesado del negativo y copiado|url=https://www.worldcat.org/oclc/434020796|editorial=GrisArt|data=2000|isbn=8493097128|nom=Antonio|cognom=Corral Fernández}}</ref>
Des de l'aparició de la [[fotografia digital]] hi ha al mercat papers especials per a la [[impressora|impressió]] de fotografies des de l'ordinador. Encara que a aquests papers també se'ls ha anomenat '' paper fotogràfic'', aquest article farà referència especialment al paper químic de fotografia analògica.
Línia 48:
Mereix especial esment el paper [[Ilfochrome]] (abans conegut com a [[Cibachrome]]) per a fotografia positiva, que treballa sota altres principis físics i químics. En aquest paper, al contrari de l'anterior, durant el revelat es fa servir un mètode de destrucció de colors, els colors que han de reproduir-se es troben prèviament a cada capa d'emulsió, i són blanquejats o eliminats per una reacció amb la plata il·luminada, formant-se una imatge positiva. Els avantatges d'aquest paper són la durabilitat (uns 30 anys), la puresa del color i la brillantor.
== Contrast ==
Quan es parla de paper fotogràfic, el '''contrast''' es refereix a la capacitat del mateix de mostrar '''diferències entre valors''' alts ('''llums''') i baixos ('''ombres''') d'una imatge.<ref name=":0" />
=== Papers de contrast fix ===
Habitualment, els fabricants produeixen paper fotogràfic que permet fins a cinc graus de contrast. Aquests graus apareixen enumerats:
# Contrast "''extrasuau''".
# Contrast "suau".
# Contrast "normal".
# Contrast "dur".
# Contrast "''extradur''"
Si bé el paper de graus com l'1 i el 2, és a dir, de '''contrast suau''', genera una àmplia gamma tonal, els '''contrastos durs''' com els graus 4 i 5 potencien el vigor dels blancs i negres, tot i que amb una gamma tonal més reduïda. El paper de contrast normal aconsegueix blancs i negres de bastant intensitat, però també ofereix una àmplia gamma de valors intermedis.
El contrast del paper pot variar segons la marca i, tractant-se d'un mateix fabricant, de la partida de fabricació. D'altra banda, el paper de contrast fix pot oferir diferències molt grans entre els graus.
En el cas dels negatius de 35 mm, s'estableix que el grau 3 és el normal. Treballant amb formats més grans, es considera normal el grau 2, perquè l'allargament del revelatge del negatiu és capaç d'augmentar el contrast de la imatge sense que sigui visible el gra. Així, es pot emprar més tard un paper més suau per a les còpies, guanyant en gamma tonal.
=== Papers de contrast variable ===
Aquest tipus de paper, per la seva composició i les propietats de la seva [[Emulsió fotogràfica|emulsió]], és capaç d'oferir tots els graus de contrast. Per aconseguir-ho, hem d'utilitzar a [[Ampliadora|l'ampliadora]] uns filtres especials que modifiquen el color de la llum i, així, la natura i longitud d'ona d'aquesta. Si, en canvi, no hi apliquem cap filtre, el paper es comportarà com un de contrast fix de grau 2.
Els grans '''avantatges''' d'aquest tipus de paper són:
* Evita l''''emmagatzematge''' de caixes de papers de diferents graus.
* Possibilita la introducció de '''canvis de contrast''' molt subtils en una còpia que a vegades no es poden realitzar amb el paper de contrast fix, prescindint de l'ús de reveladors especials.
* Permet aplicar contrastos diferents en la mateixa còpia emprant més d'un filtre.
L'eficàcia del paper de contrast variable queda palesa en l'obra de reconeguts fotògrafs que l'han preferit com [[Ansel Adams]], [[Wynn Bullock]], [[Larry Clark]], [[Duane Michals]] o [[William Eugene Smith|W. Eugene Smith]].
Entre els '''inconvenients''', trobem:
* Major '''caducitat''' que el paper de contrast fix.
* Limitacions en la '''receptivitat''' a tractaments com el viratge o sobrerevelatge.
* Baixa '''adaptació''' a les ampliadores de llum freda.
{{Commonscat}}
| |||