Abat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
correcció
Línia 5:
Durant els [[Història_del_cristianisme#Primer_cristianisme_.28c.33-325.29|tres primers segles del cristianisme]] s'anomenava abat al practicant de l'[[ascetisme]] més experimentat que fa de guia als altres.<ref name="dic">{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las Religiones|pàgines=9|lloc=Madrid|editorial=Alianza; El Prado|any=1994|isbn=84-7838-400-6|edició=1a ed|capítol=Abad}}</ref>
 
Des dels inicis del [[Monestir|monaquisme]] primitiu, es tractava d'un qualificatiu de respecte cap a un [[monjo]].{{CC|data=2017}} Posteriorment, d'ençà el {{segle|V}},<ref name="dic"/> amb l'aplicació generalitzada de la [[Regla de Sant Benet]] es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'[[ordenació sacerdotal]] de l'abat,<ref name="abat">{{GEC|0073593}}</ref> el cap jurídic d'un monasterimonestir.<ref name="dic"/> D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una [[col·legiata]] i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'[[Evangeli]] i la [[regla monàstica]] del monestir i des de l'[[edat mitjana]] és independent de la diòcesi en els aspectes de la [[Clergat#Clergat regular|disciplina regular]].<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3</ref> Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del [[Capítol (catolicisme)|capítol de monjos]], que l'elegeix.<ref name="Diccionari"/>
 
Dins el cristianisme [[Jeroni d'Estridó]] criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.<ref name="abat"/>