Bamian: diferència entre les revisions

:''Per la província afganesa d'aquest nom vegeu [[Província de BamiyanBamian]].''

Se la suposa part de l'imperi [[Kushana]] que va existir als primers segles de l'època cristiana i fou dominat pels sassànides a la meitat del segle III; llavors van sorgir regnes menors vassalls sassànides anomenats els ''kushanshahs'' (reis dels kushana); després del [[565]] amb la victòria persa sobre els [[heftalites]], es van formar regnes kushano-hefatlites a [[Kapisa]], BamiyanBamian i altres llocs i BamiyanBamian fou capital d'un d'aquestos estats; s'hi han trobar monedes dels kushana però cap monument o vestigi d'aquest període. Les fonts xineses (no anteriors al segle VI l'anomenen Fan-yen-na o Fang-yang. El nom en iranià antic era Bamikan.

Al-Yakubi informa de la dinastia local i diu que els seus sobirans portaven el títol de ''sher'' (''shir'' o ''shar'') que erròniament traduí com a "lleó" però en realitat vol dir "rei" i deriva del antic persa ''khshathriya''. A partir del segle IX van adoptar el islam com a religió. Segons [[Yakuti]], BamiyanBamian formava part del [[Tukharistan]], i [[al-Tabari]] diu que un estranger originari de BamiyanBamian regnava el [[737]] a [[Khuttal]] al nord de l'[[Oxus]]. [[Al-Istakhri]] li assigna les ciutats de [[Parwan]], [[Kabul]] i [[Gazni]].

Els prínceps locals van gaudir d'una posició rellevant a la cort [[abbàssida]]. Al-Tabari diu que un sher de BamiyanBamian havia estat nomenat governador abbàssida del [[Iemen]] el [[844]]. Un gran temple de Buda que hi havia a BamiyanBamian, amb nombrosos ídols, fou destruït el [[871]] pel saffàrida [[Yakub ibn al-Layth]]. Probablement la dinastia fou vassalla dels [[samànides]] i finalment eliminada pels gaznèvides en temps de [[Mahmud de Gazni]] ([[997]]-[[1030]]).

Una branca dels [[shansabànides]] de Gur ([[Ghor]]) va regnar a BamiyanBamian del [[1155]] al [[1215]]. Els dominis d'aquesta branca dels [[gúrides]] abraçaven tot el [[Tukharistan]] i algunes zones al nord de l'[[Oxus]] i avançaven cap al nord-est fins a les fronteres de [[Kashgar]]. Al segle XIII va passar al [[khwarizmshah]] de [[Khwarizm]], regne al que fou annexionat vers el [[1215]] per [[Ala al-Din Muhammad]]. El seu fill [[Djalal al-Din Manguberti]] en fou nomenat governador igual que de Gazni.

El [[1221]] Genguis Khan va creuar el [[Hindu Kush]] per anar a assetjar BamiyanBamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de [[Txagatai]] i net preferit de Genguis. Fou aquest qui va comunicar a Txagatai la noticia i la va prohibir plorar; la ciutat fou destruïda fins als fonaments i no es va fer botí ni presoners, tot fou destruït i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat maleït (Mo Balik = Vila de la Desgracia, o Mo Kurghan, Fortalesa de la Desgracia) i 40 anys després restava deserta i segurament no es va repoblar fins més d'un segle més tard, després del [[1338]] a un lloc a uns 3 km. La vila antiga estava situada segurament a l'entorn de la fortalesa de Gulgula, les ruïnes de la qual es conserven a uns 3 km al sud-est de la ciutat.