Diferència entre revisions de la pàgina «Senyoria de Montpeller»

cap resum d'edició
Guillem V ([[1077]]-[[1121]]) va pledejar amb el bisbe de Melguelh i va cuidar perdre la senyoria, però va arribar a un acord ([[1090]]) que la hi va salvar, i a més va rebre la [[senyoria d'Omeladès]] ([[1093]]); el [[1115]] va participar a [[Croada Pisano-Catalana|l'expedició a Mallorca]] dels catalans. Guillem V va deixar dos fills: Guillem VI el gran; i Guillem d'Omeladès el jove, casat amb Tiburga I comtessa hereva d'[[Comtat d'Aurenja|Aurenja]] i cap de la dinastia de comtes i prínceps d'Aurenja i barons d'Omeladès.
 
Guillem el gran, que posseïa molts castells a les terres de Montpeller que formaven una baronia amb capital a [[Frontinhan]], va mirar de fer que la vegueria de Montpeller, en mans d’una branca secundària de la dinastia (dita els Aimon), deixés de ser hereditària però es va haver de fer enrere davant de la revolta popular el [[1141]], fins el [[1143]] quan va recuperar la ciutat amb ajuda genovesa i catalana, va participar en la [[Croada contra al-Mariyya]] el [[1147]] i va morir el [[1162]]; Li va succeir el seu fill Guillem VII, mort deu anys després, que va comprar l'Omeladès i les seves dependències el [[1168]]. El següent senyor fou el seu fill Guillem VIII. La filla [[Maria de Montpeller]], d’un primer matrimoni, era l'hereva, però Guillem es va casar en segones noces (sense anul.lació del matrimoni anterior) amb Agnès de Manzanedo i va tenir mes fills, que tractà de legitimar. El [[1197]] Maria va renunciar a la successió i el [[1202]] el fill Guillem IX fou proclamat senyor però fou deposat el [[1204]] per decisió del Papa que el va declarar bastard. La filla Maria va recobrar el seus drets i es va casar amb [[Pere el Catòlic|Pere I]] de Catalunya-Aragó, passant així a la corona catalana.
 
El [[1252]] el rei de França va declarar que Montpeller era feu francès. El [[1276]] [[Jaume I]] de Catalunya-Aragó, fill de Pere, va donar en testament la senyoria i el regne de Mallorca al seu fill [[Jaume II de Mallorca]] al qual li exigiren vassallatge al seu germà [[Pere el Gran|Pere II]] rei de Catalunya-Aragó i el rei de França. El [[1293]] el bisbe va cedir el seus drets feudals sobre Montpeller al rei de França i així el rei mallorquí va esdevenir feudatari immediat del rei francès. Finalment el [[1342]] el rei de Mallorca va retre homenatge per la senyoria al rei francès i quant fou desposseït del seu regne el [[1344]] només li va restar Montpeller. El [[13 d'abril]] de [[1349]] Jaume III va vendre la senyoria i baronia de Montpeller i la baronia d'Omeladès al rei de França. El rei de Catalunya-Aragó, Pere III, va renunciar als seus drets el [[1351]]. El [[1371]] el rei de França va cedir la senyoria a [[Carles II de Navarra]] que la va posseir efectivament tan sols el [[1372]], i el [[1378]] en fou desposseït. El [[1381]] el rei la va retornar a Carles, fill de Carles II de Navarra, però un any després li va confiscar i es va reincorporar a la corona francesa (Carles hi va renunciar pel Tractat de Paris de [[1404]]).
104.889

modificacions