L’Estrela d’Or''' és la [[Condecoració de l’Estat]] més alta en la [[Unió Soviètica]] i els variats [[estats post-soviètics]]. Els títols que van vindre amb la condecoració van ser el formalment [[Heroi de la Unió Soviètica]] i l’actual [[Heroi de Bielorússia]], [[Heroi de la Federació Russa]] i el [[Heroi d’Ucraïna]].
L’Estrela d’Or va ser establida pel [decret]] de la [[Presídium del Soviet Suprem de l’URSS] l’1 d’agost de [ 1939 [](va ser] cridat" Heroi dela Unió Soviètica " fins al 16 d’octubre de 1939 ) Estamedalla. és una estrela d’or que penja d’una cinta del color ( és )dela bandera del país que la va publicar ( roja perla USSR; blanca blava roja/per/la Federació Russa ) Ésusada. en el costat esquerre del pit sobre altres Condecoració de l’Orde.
La medalla és concesionada per èxits extraordinaris en el servici militar o en el [[MVD|Ministeri d’Assumptes Interns]] (MVD), sovint després de la defunció. Múltiples medalles poden ser concesionadas; [[Aleksandr Pokryshkin]] e [[Ivan Kozhedub]] (l’aliat, as de l’aire de la [[Segona Guerra Mundial]] amb 59 i 62 derrocaments, respectivament) van ser famosos per guanyar-se tres Estreles d’Or cada u. En els últims anys dels Soviètics, van ser principalment [[cosmonautes]] els que van rebre la concessió, com a cosmonautes Soviètics que van servir en la [[Força Aèria Russa]] (VVS).
La concessió va perdre quelcom del seu sentit quan els líders Soviètics després de [[Joseph Stalin]] van començar a entregar-se a si mateixos Estreles d’Or. [[Leonid Bréjnev]] va ser "concesionado" amb cinc durant la seua vida. En els anys recents les dos [[Guerra de Txetxènia|Guerres de Txetxènia]] (1994–1996 and 1999—) van crear molts Herois de la Federació Russa, principalment entre la [[milícia]] i els hòmens de servici del MVD.
