Parlar de transició: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m lleve altres dos enllaços redundants!
m i tres més
Línia 7:
Hi ha però un tipus de '''parlar de transició''' entre llengües que no és constitutiu sinó que deu els trets que comparteix amb l'idioma veí a la presència d'aquest en el territori en el passat, del qual són restes o [[substrat]]. N'és un cas el [[panotxo]] o murcià, situat entre el català i el [[espanyol|castellà]] i caracteritzat pels catalanismes procedents de la colonització de [[Jaume I el Conqueridor]], al s. XIII, que hi deixà la llengua, posteriorment substituïda pel castellà.
 
D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, l'[[asturià|asturlleonès]], que transita entre l'[[espanyol]] i el [[galaico-portuguès]]; l'aragonés i el [[panotxo]], que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el català, entre l'aragonès i l'[[occità]]; etc.
 
 
Són exemples de dialectes de transició dins el català, el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès|català septentrional]] i el [[català central|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[tarragoní]], entre el central i el [[català nord-occidental|nord-occidental]]; el [[tortosí]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'occità, l'anomenat [[parlar capcinès]] –al [[Capcir]]–, i un de transició amb l'aragonès, l'anomenat benasquès (a la vall de [[Benasque|Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó|occità gascó]]. A banda d'aquests parlars de transició, el [[subdialecte ribagorçà]] del català nord-occidental comparteix característiques amb l'aragonès.
 
==Enllaços externs==