Profecia de Sant Malaquies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
La '''profecia de sant Malaquies''' és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a [[Malaquies d'Armagh]] (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del {{Segle|XVI}}.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Malaquies - Máel Máedoc Úa Morgair|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/malaquies|consulta=2023-05-08|editor=Grup Enciclopèdia|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Cada lema correspon a un [[papa de Roma]], des de [[Celestí II]] ([[1143]]-[[1144]]), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món. La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins d'un llibre del benedictí Arnold Wion, amb biografies de benedictins famosos ''Lignum Vitae.''<ref name=":1">{{Ref-llibre|nom = Arnold | cognom = Wion|llengua = llatí|títol=Lignum vitae, ornamentum, & decus Ecclesiae in quinque libros diuisum : in quibus totius Sanctiss. Religionis diui Benedicti initia, viri dignitate, doctrina…explicantur|url=https://www.europeana.eu/es/item/9200110/BibliographicResource_1000126588618|consulta=2023-05-08|data=1595| volum= volum 1| capítol = '''D''' | pàgines = 307-311| lloc= Venècia| editorial = Giorgio Anglieri}}</ref> Cap historiador contemporani n'accepta l'autoria de Malaquies.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/croniques-papals-3-i-si-sant-malaquies-tingues-rao/|títol=Cròniques papals (3): i si Sant Malaquies tingués raó?|consulta=8 maig 2023|editor=VilaWeb|obra=Les aigües turbulentes|nom=Jordi|cognom=Casadevall i Camps|enllaçautor=Jordi Casadevall i Camps|data=12 de març de 2013}}</ref>
 
== Història ==
Segons la llegenda, Malaquies hauria confegit aquesta llista en el seu primer viatge a [[Roma]] el [[1139]] i l'hauria lliurat al papa llavors regnant, [[Innocenci II]] ([[1130]]-[[1143]]). El document va romandre inapercebut en els arxius vaticans fins que va ser publicat per primer cop el [[1595]] per l'historiador [[benedictí]] Arnold Wion, que la va incloure en el llibre ''Lignum Vitae'' en l'apartat sobre el benedictí i sant Malaquies.<ref name=":1">{{Ref-llibre|nom=Arnold|cognom=Wion|llengua=llatí|títol=Lignum vitae, ornamentum, & decus Ecclesiae in quinque libros diuisum : in quibus totius Sanctiss. Religionis diui Benedicti initia, viri dignitate, doctrina…explicantur|url=https://www.europeana.eu/es/item/9200110/BibliographicResource_1000126588618|consulta=2023-05-08|data=1595|volum=volum 1|capítol='''D'''|pàgines=307-311|lloc=Venècia|editorial=Giorgio Anglieri}}</ref> Avui en dia només se'n coneixen tres exemplars, que es conserven a la [[Biblioteca Nacional de França]], a la [[Biblioteca Vaticana]] i a la [[Biblioteca Reial de Bèlgica]].<ref>{{Ref-web|títol=Lignum vitae Seu Religionis D. Benedicti initia autore Arn. Wion|url=https://opac.kbr.be/Library/doc/SYRACUSE/17328362/lignum-vitae-seu-religionis-d-benedicti-initia-autore-arn-wion|consulta=2023-05-08|llengua=nl|editor=Biblioteca Reial de Bèlgica}}</ref>
 
Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la publicació i la popularitat que ha assolit la profecia, l'Església no se'n ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Alguns indicis, d'altra banda, com per exemple el lema 108 corresponent a [[Pau VI]], permeten especular que li concedeix alguna validesa, si més no de manera tàcita .
Línia 9:
Per aquesta raó, molts autors posen en dubte l'autoria real de sant Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del {{segle|XVI}}, i n'és un dels més assenyalats Onofre Panvini (1529-1568), un altre historiador eclesiàstic. Segons J. M. Iguartua, el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595.{{sfn| Iguartua|1976}}{{sfn| Iguartua|1978}}
 
El nombre de lemes de la profecia és de 111, 112 o 113, segons la interpretació delsde textosles finalsdarreres frases de la profecia. Es poden dividir en tres trams:
 
* Els 77 primers, que són papats anteriors a la publicació del llibre de Wion, per als quals ja dona una interpretació, deguda a Alfonso Chacón (†1601) fins al núm. 74 i només el nom per als tres darrers. Es tractaria de papats ben coneguts per l'autor si és que va ser efectivament composta en aquestes dates i en aquest sentit seria una profecia ''a posteriori''.