Remuntador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ rotllo sobre les cues
+foto d'una cua
Línia 19:
 
==Capacitat (teòrica i pràctica)==
[[Imatge:Cua_a_un_telecadira.JPG|thumb|300px|Cua a un telecadira desembragable de 6. A primer terme (per fora la tanca), carril individual que omple les cadires per l'esquerra.]]
S'entén com a '''capacitat''' la quantitat d'esquiadors per unitat de temps (en general, "esquiadors/hora") que un remuntador és capaç de transportar. Seria doncs més correcte parlar de [[flux]]. Quan la capacitat del remuntador és inferior al nombre d'esquiadors que volen pujar-hi (flux entrant), s'hi formen [[cua|cues]]
 
Linha 29 ⟶ 30:
Les condicions meteorològiques adverses afecten tots els remuntadors que no són soterrats, tant pel que fa a la comoditat de l’usuari, pel què fa al seu propi funcionament. És obvi que els telesquís no admeten qualsevol gruix de [[neu]], ja que un excés d’ella fa tocar la gent amb el cable i n’impedeix l’ús mentre que una manca total no permet als esquiadors ser arrossegats. Nevades excepcionals però, poden també representar problemes per a la resta de remuntadors (haver de dragar part del seu recorregut per possibilitar el pas de cadires o cabines). A més, la neu acumulada augmenta el pes de les cabines dels telefèrics o exigeix ser retirada de les cadires per a poder ser usades. És per a no haver-ho de fer que les cadires tenen un cul foradat o abatible (en previsió de nevades, es col.loca vertical, de manera que no acumula neu), o, a vegades, en el cas de ser desembragables, disposen d’un garatge on s’emmagatzemen a resguard (cosa habitual en telecabines i funitels).
 
És però el [[vent]] el factor meteorològic que més incideix en l’explotació de remuntadors, obligant-los a tancar quan supera certs valors. Són els remuntadors penjats d’un sol cable (telecadires, telecabines i telepulsats) els que hi són més sensibles. Els telesquís, amb molt menys pes sobre el cable, l’aguanten molt millor. Els telefèrics mostren també un comportament acceptable amb el vent, si bé l’arribada a les terminals o el pas de pilones esdenen complicats (llocs estrets). És el funitel qui millor aguanta el vent, gràcies a l’estabilitrat proporcionada per un cable a cada costat de la cabina, podent aguantar fins a vents de 30m/s. Cal dir que un funicular, si és subterrani, com és lògic, no s’his’en veu afectat.
 
==Medi ambient i respecte al paisatge==