Pierre Louis Dulong: diferència entre les revisions

En [[1800]], va tornar a [[Auxerre]] a sotmetre's als exàmens d'entrada a l'[[École Polytechnique (França)|Escola Politècnica]] i és l'únic admès dels seixanta candidats presentats. Encara que prefereixpreferia l'enginyeria naval, per manca de places entrava entrar a l'artilleria de terra. Però la debilitat de la seva salut el va obligar a abandonar l'escola abans de finalitzar el segon any.

Després va estudiar [[medicina]], que va practicar en un barri pobre de [[París]], al [[Faubourg Saint-Marcel|Faubourg Saint-Marceau]]. A continuació, va tornar a la ciència, primeraprimerament s'interessaes va interessar per la botànica, i a continuació per la química quan passava passar a ser cada assistent al tallerlaboratori de [[Claude Louis Berthollet|Berthollet]], on va treballar en la reacció de [[sal]]s solubles amb les [[sal]]s insolubles.

Va ser nomenat per influència de [[Claude Louis Berthollet|Berthollet]], professor de [[química]] i [[física]] a l'[[Escola Normal]]. Hi va preparar el primer any el curs de [[química]] de [[Louis Jacques Thénard]] i a l'octubre de 1811 hi va descobrir el [[clorur de nitrogen]]. A l'octubre de 1812 en una explosió va perdre un ull i dos dits.

El 24 de juliol de [[1813]], va ser nomenat professor de física i química a l'[[Escola Veterinària d'Alfort]], però va dimitir per motius de salut el 13 d'octubre 1827. De 1813 a 1817 va treballar en l'estudi de varis [[àcid]]s: [[àcid nitrós]], [[els àcids fosfòrics]] i [[àcid oxàlic1827]]. Va treballar després amb [[Alexis Thérèse Petit|Petit]] sobre la calor. Va ser nomenat examinador de química a l'Escola Politècnica a [[1812]], de química i de física el [[1813]] i, a continuació, va ser professor de Física del [[1820]] al [[1829]], succeint a [[Alexis Thérèse Petit]], i director d'estudis de [[1830]] fins a la seva mort.

Dulong va descobrir el [[triclorur de nitrogen]], NCl₃, i en el decurs dels seus experiments sobre aquest compost inestable va perdre, com a conseqüència d'una explosió, un ull i dos dits. De [[1813]] a [[1817]] va treballar en l'estudi de varis [[àcid]]s: [[àcid nitrós]], els [[àcid fosfòric|àcids fosfòrics]] i [[àcid oxàlic]]. El [[1823]] amb [[Louis Jacques Thénard|Thénard]] va estudiar la catàlisi amb metalls.

En física, va reconèixer amb [[Alexis Thérèse Petit]], que la [[calor específica]] dels elements químicsmetalls està en relació inversa delde pesla massa dels seus àtoms. Ells van desenvolupar una teoria per explicar el valor de la [[calor específica]] dels [[metall]]s coneguda com a [[Llei de Dulong i Petit]], que va permetre la determinació de [[massa atòmica|masses atòmiques]].

PerVa últimdeterminar el coeficient de dilatació del mercuri, vala determinarvelocitat del so dins gasos i, amb [[François Arago]], la força elàstica de ladel [[vapor]] a diferents temperatures.