Jerarquia digital síncrona: diferència entre les revisions

La '''Jerarquia digital síncrona''' '''(SDH)''' ('''S'''ynchronous '''D'''igital '''H'''ierarchy) , es pot considerar com l'evolució dels [[Sistema de transmissió|sistemes de transmissió]], com a conseqüència de l'utilització de la [[fibra òptica]] com a medi de transmissió, així com la necessitat de sistemes més flexibles i que suportin amplades de banda elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en [[EUA]] amb el nom [[SONET]] i posteriorment el [[CCITT]] a l'any [[1989]] va publicar una sèrie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH.<br />

Una de les especificacions d'aquesta jerarquia feia referència a la compatibilitat amb la ja implantada [[Jerarquia Digital Plesiòcrona|PDH]] (Plesiochronous Digital Hierarchy), ja que el nou sistema jeràrquic s'implantaria de forma progressiva i hauria de conviure amb la jerarquia plesiòcrona instal·lada. Aquest és el motiu pel qual la [[ITU|ITU-T]] va normalitzar el procés per a transportar les antigues [[trama|trames]] en les noves. La trama bàsica del SDH és el [[STM-1]] (Synchronous Transport Module level 1), amb una velocitat de 155 [[bps|Mbps]].<br />

Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivel de [[byte]] diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 y STM-64.