'''Agapito Marazuela Albornos''' ([[Valverde del Majano]], [[Província de Segòvia|Segòvia]], [[1891]] - [[Segòvia]], [[1983]]) va ser un folclorista, musicòleg i destacat [[dolçaina|dolçainer]] [[Espanya|espanyol]]. Es va dedicar durant tota la seva vida a recopilar la tradició musical [[Castella|castellana]], amenaçada d'extinció (tonades i romanços populars, melodies per a [[tamboril]] i [[dolçaina]]). Va postular l'origen [[berberberbers|berberiscberber]] de la música castellana.
Als catorze anys es guanyava ja la vida menjocom [[dolçaina|dolçainer]], i aquesta va ser la seva professió durant les dues primeres dècades del [[segle XX]]. Va ser també un destacat [[guitarra|guitarrista]]. En [[1932]] va ingressar en el [[PCE]]. Aquest mateix any va publicar una de les seves obres més importants, ''Cancionero de Castella la Vella''. Quatre anys després, les [[Joventuts Socialistes Unificades]] li van encarregar seleccionar els grups folklòrics que actuarien a [[Olimpíada Popular|l'Olimpíada de Barcelona]] de [[1936]] (la "Olimpíada roja"). AEn l'iniciar-se la [[guerra civil espanyola]], va escapar de [[Salamanca]] a [[Madrid]], on va passar gairebé tot el temps que va durar la contesa. Va passar gran part de la postguerra en diferents presons com [[Madrid]], [[Burgos]], [[Ocaña]] i [[Vitòria]]. En [[1964]] va publicar la seva ''Cancionero segoviano''. Va fundar una escola de [[dolçaina]] a [[Segòvia]]. En la seva memòria es concedeix anualment el Premi Nacional de Folklore "Agapito Marazuela".<ref>[http://jsanzoli.iespana.es/paginas/premio/premio.html Sobre el premi]</ref>
