Diferència entre revisions de la pàgina «Parlament italià»

3.357 bytes afegits ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
La disciplina de l’organització del Parlament i les cambres és regulada per la Constitució i els reglaments parlamentaris. Òrgans necessaris són el president, l’oficina de presidència i les comissions permanents, als quals s’hi afegeixen grups (projecció parlamentària dels partits) i juntes. L’Oficina de la Presidència de la Cambra representa tots els grups parlamentaris i té competències administratives i sobre la disciplina interna i organització.
 
En virtudvirtut del principi de representativitat, tenen potestat d’adjudicar el títol d’admissió als seus membres. Els qui s’abstinguin no es consideraran votants de cara al quorumquòrum de la majoria, però al senat sí. Les sessions de l'Assemblea podran ser públiques i tenen tribunes per a gent del carrer. Del sumari de les sessions es publica al ''Bolletino delle giunte de delle commissioni'', i es preveu desenvolupament en sistema audiovisual i circuit tancat.
 
El mandat parlamentari o legislatura té una durada de 5 anys i només pot ser prorragada en cas de guerra. Es poden fer eleccions anticipades convocades pel president italià, però no en els seus últims sis mesos de mandat, llevat que no coincideixin, en tot o en part, amb els sis últims mesos de legislatura ) i escoltats els respectius presidents. Les cambres resten en càrrec fins a la primera reunió de les noves Cambres per a evitar un possible vot legislatiu. La primera reunió de la nova cambra ha de ser entre els 20 primers dies després de les eleccions, que han de celebrarsecelebrar-se entre els 70 dies després de la fi de la legislatura (i no menys de 45).
[[Fitxer:Parlamento in seduta comune.jpg|thumb|300px|El Parlament en sessió comuna]]
== Funcions del Parlament ==
=== Funció legislativa ===
La iniciativa legislativa correspon al govern, als parlamentaris individuals (poden presentar propostes de llei a la cambra), als ciutadans (poden presentar una proposta en articles i amb 50.000 firmes), al consell regional o al CNEL. Un cop admesa, ha de ser assignada a una comissió competent en funció de la matèria a la que faci referència, on s’hi desenvolupa l’activitat d’instrucció (comissió de filtre). Un cop en aquest punt, hi ha dos camins diversos:
* En el '''Procediment normal''', la comissió competent es reuneix, formula una relació i nomena un relator, transmet la competència de formulació i aprovació del text a l’assemblea  (no més de 4 mesos a la Cambra i dos mesos al Senat). A la Cambra és discutit el text article per article i sotmès a votació. Si és aprovat per una Cambra, passa a l’altra que l’ha de votar sense modificacions posteriors. Si es modifica, torna a la Cambra perquè torni a ser aprovat. Procediment obligatori per a lleis en matèria constitucional, electoral, delegació legislativa, autorització i retificació de tractats internacionals, aprovació de pressupostos,
* '''Procediment especial'''  en els altres casos, la comissió es pot reunir en seu redigent o deliberant. Procediment d’urgència en casos de decret llei, llei anual comunitària, llei anyal de pressupost i d'altres urgents.
 
Aprovat el text per ambdues cambres, és tramès al president de la república per tal que en uns mesos sigui promulgada, o bé tornada a les cambres amb missatge motivat i novament deliberada. Un cop promulgada, serà publicada a la ''Gazzetta Ufficiale'' i entrarà en vigor als 15 dies, llevat que s’hi estableixi el contrari.
 
El procés de revisió constitucional (art. 138) s’articula en dues possibles fases: la primera, en la que ambdues cambres deliberen el text i si es vota a favor per 2/3 d’ambdues la revisió és passada directament al president de la República per a la promulgació, si no arriba, es preveu que 1/5 dels diputats, 5 [[consell regional|consells regionals]] i 500.000 electors puguin requerir el suport a votació electoral el text. El referèndum pot ser exerciut en 3 meses a la seva publicació. El primer referèndum fet en aquest sistema es va dura terme el [[7 d'octubre]] de [[2001]].
 
L’article 139 de la Constitució italiana només estableix un límit a la revisió constitucional en la forma republicana de l'Estat, així com els de sobirania popular i unitat i indivisibilitat estatal.
 
===Funcions de control ===
El parlament, endemés, exerceix funció de control sobre el govern i les funcions dels polítics, traduïda en mocions, resolucions i ordres del dia, interrogacions i interpel·lacions i instruccions al govern. També redacta informes parlamentaris durant les mocions de confiança o de censura, que poden ser de tot el govern o d’un ministre. És competència seva també l’aprovació de les lleis financeres i de pressupostos.
=== Altres funcions ===
El parlament pot fer enquestes sobre temes d’interès públic mitjançant comissions que respectin les proporcions dels diversos grups. També té la funció de votar les revisions de la constitució.
 
 
363.653

modificacions