Jurat popular: diferència entre les revisions

Els ciutadans poden participar a l'Administració de Justícia mitjançant la institució del jurat. El [[:ciutadà]] no està representat al Tribunal del Jurat com en d’altres tribunals. A través d’aquest, el ciutadà o jutge llec participa directament en l'aplicació de les lleis penals.

# '''Jurat anglosaxó o pur''': es caracteritzava per l’absoluta separació entre els fets, objecte de judici pels ciutadans o jutges llecs, i l’aplicació del dret que era patrimoni exclusiu del tribunal. Els ciutadans que formen el jurat valoren els fets, consideren si són certs o no i emeten un veredicte de culpabilitat o innocència. El tribunal dicta sentència en relació al veredicte del jurat i en cas que sigui condemnatori fixa la pena. Aquest model de jurat va fracassar degut a la taxativa separació entre els fets i l'aplicació del dret. Els ciutadans emetian veredictes absolutoris injustificats per por a emetre veredictes de culpabilitat i que el tribunal apliqués una pena molt rigurosa. Aquest model de jurat roman a Anglaterra, Estats Units i a Espanya, amb alguna diferència que veurem més endavant.

# '''Jurat mixte''': és una ampliació de l’anterior nascut a [[:França]] en [[1932]] (Llei Francesa de 1932). Permetia al jurat, després d’haver emès un veredicte de culpabilitat, reunir-se amb els magistrats per deliberar i votar per majoria la pena. Aquest sistema mixte, va ser vigent a França fins la segona guerra mundial. Encara avui, el jurat mixte és vigent a Bèlgica, Austria i Noruega.

# '''Jurat escabinat''': neix a [[:Alemanya]] el [[1924]] després de la reforma que el Ministre Emminger va fer a la Llei Processal Penal Alemana. Aquest jurat es caracteritza per la reunió conjunta de ciutadans i magistrats, normalment en una relació majoritària de 3 a 1, per deliberar i votar l’objecte del procés penal. Es voten els fets, l’aplicació del dret i la individualització de la pena que s’aplicaria. L'extensió de la participació popular en l'ámbit de la pena, no només esvaeix el prejudici històric del jurat anglosaxó, sinó que l'assessorament jurídic que reben els ciutadans dels magistrats, permet que els primers puguin emetre un veredicte més adient a dret, amb les motivacions i raonaments seguits reflectits a la Sentència. En aquest tipus de jurat no hi ha veredicte, finalment hi ha la Sentència el.laborada per tots, jutges llecs i jutges tècnics. Com que en el seu funcionament, aquest jurat, s'ha demostrat que és molt més pràctic que el jurat anglosaxó, després de la segona guerra mundial es va establir a: França (nou jutges llecs, 2 assessors juristes i el president); Itàlia (2 Magistrats i 6 escabins); Alemanya (3 jutges tècnics i 2 escabins); Portugal (3 jutges tècnics i 4 jutges llecs)

#'''Competència territorial''': s'aplica el fuerofur general de "lloc de comissió del delicte". D'aquesta manera, el procés davant del Tribunal del Jurat tindrà lloc a l'Audiència Provincial en quina demarcació s'hagi comès el delicte o en cas de persona aforada, se'l jutjarà en el Tribunal Suprem o Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma corresponent

[http://www.boe.es/boeaeboe/diasconsultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1995/11/17/pdfs/A33162-33165.pdf24958]

Llei d'Enjudiciament Criminal (en castellà)

[http://personalnoticias.redestbjuridicas.escom/fullerbase_datos/lleisPenal/lecr.htmhtml]