Voluntat (filosofia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
D'altra banda, existeix una qüestió addicional sobre si simultàniament es pot observar el que es desitja fer i a més a més tenir coneixement de les raons per a les qual ha escollit fer això i no una altra cosa. Les qüestions més profundes de l'existència humana giren sovint entorn a les qüestions sobre la volunta, la qual és el poder d'elecció de la consciència.
==El concepte de voluntat al llarg del temps==
En la filosofia el termee de voluntat va ser introduït per [[Sant Agustí]] i l'[[escolàstica medieval]] que van plantejar-se la qüestió del lliure albir, de la llibertat tant moral com teològica. La llibertat humana presuposa una capacitat interior de l'ànima, similar i paral.lela a l'enteniment, en la qual resideix la possibilitat de decidir i escollir.
[[Immanuel Kant]] creia imprescindible per a la moral pressuposar que l'home té una ''ànima immortal'', que ''Déu existeix'' i que l'home té la ''voluntat lliure''. Aquests conceptes l'autor els va defensar en els seus [[Postul.lats de la raó pràctica]].
Linha 19 ⟶ 21:
[[Arthur Schopenhauer]], en la seva obra més important, ''[[El món com a voluntat i representació]]'', entén que la voluntat és la realitat subjacent en totes les percepcions. percepciones.
[[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], fa una especial atenció sobre la "[[voluntad de poder]]", la qual s'oposa a la mera voluntat de viure de Schopenhauer. Per a aquest últim autor la voluntat (de viure) és un cec impuls còsmic irracional que domina tota la natura i es manifesta en tots els seus dominis, perseguint només la seva perpetuació. Per això, [[Schopenhauer]] considera la necessitat d’apartar-se d’aquest impuls i renunciar a ell a la manera de l’ascetisme budista. Per a [[Nietzsche]] la posició pessimista de [[Schopenhauer]] és encara expressió d’una actitud reactiva i ressentida contra la vida. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. La vida, llavors, és un cas particular d’aquest vast impuls que és la voluntat de poder, concebut per [[Nietzsche]], alhora, com biològic, orgànic i -en la mesura que la cultura no sigui ja reacció contra la vida- expressió de la consumació i superació del nihilisme. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa del ser, i que, com a principi afirmador, està situat més enllà del bé i del mal. Aquesta noció, doncs, manca de qualsevol classe de connotació política. No es tracta d’un desig de poder polític, o d’un afany de domini social, sinó que expressa només el dinamisme del qual la vida n'és la seva manifestació, no sotmès a cap poder exterior, a cap déu, ni a cap valor superior al de la pròpia vida. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació; és l’impuls que condueix a trobar la forma superior de tot el que existeix i afirmar l'etern retorn, que separa les formes superiors, afirmatives, de les formes inferiors o reactives. <ref>FiloXarxa. [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm ''Nietzsche, Friedrich Wilhelm''] [Consulta: 29 gener 2009]</ref>
==Bibliografia==
|