Voluntat (filosofia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 11:
D'altra banda, existeix una qüestió addicional sobre si simultàniament es pot observar el que es desitja fer i a més a més tenir coneixement de les raons per a les qual ha escollit fer això i no una altra cosa. Les qüestions més profundes de l'existència humana giren sovint entorn a les qüestions sobre la volunta, la qual és el poder d'elecció de la consciència.
 
==El concepte de voluntat al llarg del temps==
==La voluntat en la història de la filosofia==
 
En la filosofia el termee de voluntat va ser introduït per [[Sant Agustí]] i l'[[escolàstica medieval]] que van plantejar-se la qüestió del lliure albir, de la llibertat tant moral com teològica. La llibertat humana presuposa una capacitat interior de l'ànima, similar i paral.lela a l'enteniment, en la qual resideix la possibilitat de decidir i escollir.
 
[[Immanuel Kant]] creia imprescindible per a la moral pressuposar que l'home té una ''ànima immortal'', que ''Déu existeix'' i que l'home té la ''voluntat lliure''. Aquests conceptes l'autor els va defensar en els seus [[Postul.lats de la raó pràctica]].
Linha 19 ⟶ 21:
[[Arthur Schopenhauer]], en la seva obra més important, ''[[El món com a voluntat i representació]]'', entén que la voluntat és la realitat subjacent en totes les percepcions. percepciones.
 
[[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], fa una especial atenció sobre la "[[voluntad de poder]]", la qual s'oposa a la mera voluntat de viure de Schopenhauer. Per a aquest últim autor la voluntat (de viure) és un cec impuls còsmic irracional que domina tota la natura i es manifesta en tots els seus dominis, perseguint només la seva perpetuació. Per això, [[Schopenhauer]] considera la necessitat d’apartar-se d’aquest impuls i renunciar a ell a la manera de l’ascetisme budista. Per a [[Nietzsche]] la posició pessimista de [[Schopenhauer]] és encara expressió d’una actitud reactiva i ressentida contra la vida. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. La vida, llavors, és un cas particular d’aquest vast impuls que és la voluntat de poder, concebut per [[Nietzsche]], alhora, com biològic, orgànic i -en la mesura que la cultura no sigui ja reacció contra la vida- expressió de la consumació i superació del nihilisme. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa del ser, i que, com a principi afirmador, està situat més enllà del bé i del mal. Aquesta noció, doncs, manca de qualsevol classe de connotació política. No es tracta d’un desig de poder polític, o d’un afany de domini social, sinó que expressa només el dinamisme del qual la vida n'és la seva manifestació, no sotmès a cap poder exterior, a cap déu, ni a cap valor superior al de la pròpia vida. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és creació; és l’impuls que condueix a trobar la forma superior de tot el que existeix i afirmar l'etern retorn, que separa les formes superiors, afirmatives, de les formes inferiors o reactives. <ref>FiloXarxa. [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm ''Nietzsche, Friedrich Wilhelm''] [Consulta: 29 gener 2009]</ref>
 
 
==Descripció de la voluntat==
 
Malgré ces importantes différences, on peut chercher à décrire le processus de la volonté indépendamment de toute hypothèse métaphysique. Une telle description, en elle-même, appartient plutôt à la [[psychologie]], mais en tant qu'on la considère dans ses conséquences morales, elle appartient également à l'[[éthique]].
 
Nous associons couramment ''volonté'' et ''intentionnalité''. Pour qu'il y ait acte volontaire, il doit y avoir ''intention'', c’est-à-dire l'élaboration d'une pensée dynamique allant de la construction de l'acte en soi, de la conscience de l'acte et de ses effets (conséquences), et passage à l'acte.
 
Avoir de la ''volonté'' implique de la détermination et de la persistance dans une succession d'actions poursuivant un même objectif, sans ignorer la notion du ''libre-arbitre''.
 
Mais se pose la question de la nature de cette ''volonté''. Ne peut-elle être associée à une sorte d'entêtement, voire d'obsession ? Quel contrôle réel une personne exerce-t-elle sur les pensées qui se construisent en elles ? Qu'en est-il du ''libre-arbitre'' ? La réponse de [[René Descartes|Descartes]] est que la raison peut être disciplinée. Néanmoins, le philosophe sait que la raison est bien petite par rapport à la force des émotions qui naissent en soi, créent des pensées, élaborent des déterminations qui ne sont classées dans la ''volonté'' qu'une fois l'acte posé. L'attribution a priori de la volonté apparaît illusoire. Elle est identifiée a posteriori.
 
Ne nous attribuons-nous pas plus de volonté que nous en avons en réalité ? N'attribuons-nous pas plus d'intentionnalité aux autres qu'ils n'en ont en réalité ?
 
==Desig i voluntat==
 
Le désir est une tendance, un mouvement spontané de l'organisme qui s'accompagne d'une représentation plus ou moins consciente de l'objet convoité. Il s'agit donc d'une disposition physiologique et psychique finalisée. Cette disposition peut être suscitée par les [[idée]]s que nous formons, par l'[[imagination]], la [[mémoire (sciences humaines)|mémoire]] ou encore par des [[croyance]]s morales, religieuses ou rationnelles. Le désir a ainsi une grande diversité d'expressions : lorsque le désir s'installe en nous de manière durable on parle de [[passion]] ; mais lorsque cette tendance impulsive est tempérée, maîtrisée, gouvernée, voire inhibée, alors il y a place pour ce que l'on nomme volonté.
 
==Bibliografia==