Revisió del 18:39, 3 feb 2009 modifica Imagcat (discussió \| contribucions) 820 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 19:30, 3 feb 2009 modifica desfés Imagcat (discussió \| contribucions) 820 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Batasuna.svg\|thumb\|Bandera d'Herri Batasuna]] '''Herri Batasuna''' (Unitat Popular en [[èuscar]]) és una coalició política, braç polític de l'anomenat [[Moviment d'Alliberament Nacional Basc]] (MANB), que més tard canvià el seu nom pel d'[[Euskal Herritarrok]] (EH) i [[Batasuna]] (B). Es va formar el [[1978]] per la ~~unió~~confluència de diversos ~~grups~~sectors: * [[Eusko Abertzale Ekintza]] (Acció Nacionalista Basca, EAE-ANB), partit polític [[abertzale]] i aconfesional fundat el [[1922]]. * [[Euskal Sozialista Biltzarrea]] (ESB), d'Iñaki Aldekoa i [[Patxi Zabaleta]]. * Militants destacats i bona part de la militància de base de l'organització [[Euskadiko Ezkerra]] com [[Pedro Solabarria]], [[Jon Idigoras]], [[Santiago Brouard]], [[Felix Egia]], ''[[Argala]]'' i [[Iñaki Esnaola]].▼ * [[Langile Abertzaleen Iraultzarako Alderdia]] (LAIA) * [[Koordinadora Abertzale Sozialista]] (KAS) bloc format el [[1975]] per la unió de les organitzacions: * Personalitats de l'esquerra i l'independentisme basc com [[Jon Idigoras]], [[Pedro Solabarria]], l'exdirigent del PNB en temps de la guerra [[Telesforo de Monzón]], [[Santiago Brouard]], el futbolista [[José Angel Iríbar]], [[José Luis Elkoro]], [[Iñaki Esnaola]], o els militants processats al [[Procés de Burgos]] com [[Jokin Gorostidi]] o [[Itziar Aizpurua]] * [[Langile Abertzaleen Batzordeak]] (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el [[1975]]. Dirigit per [[Rafael Diaz Usabiaga]].▼ ▲* Militants destacats i bona part de la militància de base de l'organització [[Euskadiko Ezkerra]] com ~~[[Pedro Solabarria]], [[Jon Idigoras]], [[Santiago Brouard]], [[Felix Egia]], ''[[Argala]]'' i~~ [[~~Iñaki~~Francisco ~~Esnaola~~Letamendia]]. * [[Abertzale Sozialista Komiteak]] (ASK), creat el [[1976]], que potencia la lluita per l'idioma i els presos. El cap més destacat ha estat [[Floren Aoiz]]. ▲* Dirigents del sindicat [[Langile Abertzaleen Batzordeak]] (Comissió Obrera Nacionalista, LAB) sindicat assambleari fundat el [[1975]]. ~~Dirigit~~Com José Luis Cereceda ~~per~~o [[Rafael ~~Diaz~~Díez Usabiaga]]. * [[Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea]] (Partit Socialista Popular Revolucionari, HASI), partit d'extrema esquerra, dissolt el [[1992]] dins KAS.▼ * [[Jarrai]] (Seguir), fundat el [[1979]], grup de joventuts dirigides per [[Joseba Zubimendi]] i [[Mikel Camio]]. * [[Egizan]] és la secció femenina. Creada el 8 de març del [[1988]] com a evolució d’''Aizan'' o ''Mujeres KAS''. ▲* [[Herri Alderdi Sozialista Iraultzailea]] (Partit Socialista Popular Revolucionari, HASI), partit ~~d'extrema esquerra~~socialista, dissolt el [[1992]] dins KAS, al qual pertanyien dirigents com [[Santiago Brouard]] o Txomin Ziluaga. Estava comandada per una ''Mesa Nacional'' de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva. Batasuna es dissolgué per donar pas a la coalició [[Euskal Herritarrok]]. Més tard es crearia el Partit [[Batasuna]] que seria il·legalitzat el 2003. L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidaturesi com el [[Partit Comunista de les Terres Basques]] (EHAK), [[Acció Nacionalista Basca]] o [[Demokrazia 3 Milioi]].▼ Estava comandada per una ''Mesa Nacional'' de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva. == Fundació == Herri Batasuna es va inscriure oficialment el [[27 d'abril]] del [[1978]] com a resultat de la convocatòria de la ''Mesa de Alsasua'' l'agost del 1977 per simpatitzants d'[[ETA]] i [[abertzale]]s ~~radicals~~, ~~alguns ells procedents d'altres organitzacions com [[Euskadiko Ezkerra]]~~ amb la finalitat de presentar-se amb veu pròpia a les eleccions. Nomenaren una ''Junta de Apoyo'' de 10 persones, tres per [[herrialde]] (una per [[Navarra]]): per [[Àlaba]], Xabin Añua, Xabier Palacios i Xabier Sánchez Erauskin; per [[Biscaia]], [[Jon Idígoras]], [[José Angel Iríbar]] (futbolista de l'Atlètic de [[Bilbao]]) i [[Francisco Letamendia]] ''Ortzi''; per [[Guipúscoa]], [[Telesforo de Monzón]] (ex-PNB), [[José Luis Elkoro]] (Moviment d'Alcaldes), i [[Jokin Gorostidi]] (ex-EIA); i per Nafarroa, [[Patxi Zabaleta]]. Reberen suport de [[LAB]], LAK, LAIA, [[HASI]] i [[EGAM]], de manera que aglutinarà el [[Moviment d'Alliberament Nacional Basc]]. També se li uniria l'[[ANV]], cosa que provocarà que [[Jesús María de Leizaola]] expulsi del govern provisional [[Gonzalo Nárdiz]]. I HB ~~també~~fou ~~seran~~des del seu començament objectiu dels diversos grups d'extrema dreta i parapolicials. espanyols: El 28 de setembre de [[1979]] Tomás Alba Irazusta, regidor a Sant Sebastià d'Herri Batasuna fou assassinat pel grup parapolicial [[Batallón Vasco-Español\|BVE]] (Batallón Vasco-Español). El 20 de novembre de [[1984]] Santiago Brouard fou assassinat per dos membres dels [[Grupos Antiterroristas de Liberación\|GAL]] en la seva consulta pediàtrica de Bilbao. El 20 de novembre de [[1989]] Josu Muguruza, parlamentari electe d'Herri Batasuna al Congrés dels Diputats de Madrid, fou assassinat en un atemptat parapolicial en el qual també fou greument ferit Iñaki Esnaola. En [[1993]] morí en les dependències de la Guàrdia Civil, deprés d'unn interrogatori, Gurutze Iantzi, regidora d'Herri Batasuna a la localitat d'[[Urnieta]]. Posteriorment es féu pública l'existència de diverses trames de "Terrorisme d'Estat", que varen dur a ser condemnats a penes de presió diversos alts dirigents dels governs del PSOE, com el ministre de l'Interior [[José Barrionuevo]], el SEcretari d'estat de Seguretat [[Rafael Vera]] o el Delegat del Goviern a Guipúscoa, a més de càrrecs policials i militars com el Comandant Enrique Rodríguez Galindo. Herri Batasuna obtingué el suport d'entre un 15% i un 18% dels electors bascos, desenes de diputats als parlaments de la Comunitat Autonòmica Basca i Navarra, desenes d'alcaldies de localitats com [[Laudio]]], [[Arrasate]], [[Hernani]], [[Etxarri]], o [[Ondarroa]], entre altres, i centenars de regidors. En les Eleccions Europees de [[1987]], va treure 367.000 vots a tot l'Estat (280.000 vots al País Basc). Més de 40.000 als [[Països Catalans]]. En [[1997]], van ser detinguts 23 membres de la Mesa Nacional per "col·laboració amb banda armada", per haver difós un vídeo de presentació de l'anomenada [[Aletrnativa Democràtica per a Euskal Herria]] d'[[Euskadi Ta Askatasuna]], foren empresonats fins que la sentencia va ser anul·lada posteriorment pel [[Tribunal Constitucional]] espanyol. ▲~~Estava comandada per una ''Mesa Nacional'' de 31 membes independents, llevat sis d'EAE-ANV, i d'ells 12 fan una executiva.~~Herri Batasuna es dissolgué per donar pas a la coalició [[Euskal Herritarrok]] l'any [[1998]]. Més tard es crearia el Partit [[Batasuna]] que seria il·legalitzat el 2003. L'independentisme basc va impulsar o recolzar aleshores noves candidaturesi com el [[Partit Comunista de les Terres Basques]] (EHAK), [[Acció Nacionalista Basca]] o [[Demokrazia 3 Milioi]]. == Resultats electorals == Generals 1979 172.110 3 diputats 1 senador '''Eleccions generals del 1979''' 149.685 vots (15,02 %) i 3 escons a Madrid per la [[Comunitat Autònoma Basca]] i 22,425 vots (8.90 %) a [[Navarra]]. Generals 1982 210.601 2 diputats '''Eleccions forals navarreses del 1979''': 28.244 vots (11,12 %) i 9 escons Generals 1986 231.722 5 diputats 1 senador '''Eleccions autonòmiques basques 1980''': 151.636 vots (16,5 %) i 11 escons Generals 1989 217.278 4 diputats 3 senadors '''Eleccions generals del 1982''': 175.857 vots (14,78 %) i 2 escons a la Comunitat Autònoma Basca i 34.744 vots (11,73 %) a Navarra. Generals 1993 206.876 2 diputats Generals 1996 181.304 2 diputats Municipals 1979 165.000 260 regidors Municipals 1983 158.000 385 regidors Municipals 1987 239.010 669 regidors Municipals 1991 199.090 701 regidors Municipals 1995 184.742 621 regidors Europees 1987 360.952 1 eurodiputat Europees 1989 269.094 1 eurodiputat Europees 1994 180.324 - Autonòmiques CAV 1980 151.636 16,5% 11 descons Autonòmiques CAV 1984 157.389 14,7% 11 escons Autonòmiques CAV 1986 199.900 17,5% 13 escons Autonòmiques CAV 1990 186.410 18,2% 13 escons Autonòmiques CAV 1994 166.147 16,0% 11 escons Autonòmiques Navarra 1979 28.244 11,1% 9 escons Autonòmiques Navarra 1983 28.055 10,6% 6 escons Autonòmiques Navarra 1987 38.111 13,7% 7 escons Autonòmiques Navarra 1991 30.762 11,2% 6 escons Autonòmiques Navarra 1995 27.404 9,4% 5 escons == Vegeu també ==

Herri Batasuna: diferència entre les revisions