Solidaritat Catalana: diferència entre les revisions

La '''Solidaritat Catalana''' va ser el primer moviment unitari [[Catalunya|català]] i va sorgir l'any [[1906]]. Aquest moviment unia diversos grups [[nacionalisme català|nacionalistes catalans]], [[carlins]] i [[republicà|republicans]]. Va néixer com a resposta als ''[[fets del Cu-Cut]]'' i a la [[Llei de jurisdiccions]] i havia de servir per negociar amb força la transformació de l'[[estat centralista]] i aconseguir l'hegemonia política de la burgesia catalana.<ref>[http://books.google.co.th/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA227&lpg=PA227&dq=nacionalitat+catalana+cristia+Prat+de+la+Riba&source=bl&ots=tsgkwLo1MF&sig=GH9aaqPwF2DfFqBF_mxnaN6IiHY&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result Josep Massot i Muntaner ''Església i societat a la Catalunya contemporània'']</ref>
El seu dirigent era [[Enric Prat de la Riba]], fundador de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (juny del [[1907]]) i creador de la [[Mancomunitat de Catalunya]] (6 d'abril de [[1914]]). Les eleccions del 21 de juliol de [[1907]] es van celebrar després d'una violenta [[campanya electoral]] que va acabar amb un atemptat [[lerrouxisme|lerrouxista]] a [[Hostafrancs]] ([[Barcelona]]) contra [[Francesc Cambó]] ([[Lliga Regionalista]]) i [[Nicolás Salmerón]] ([[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]]). Al dia de les eleccions, la Solidaritat va triomfar arreu de [[Catalunya]] i en total va guanyar amb el 67% dels [[vot]]s i 41 [[escó|escons]] dels 44 que s'elegien. Després del triomf del partit a les eleccions provincials i generals del [[1907]], Enric Prat de la Riba es va convertir en president de la [[diputació de Barcelona]].