Walla walla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Els '''walla walla''' eren una tribu ameríndia que parla va una [[Llengües shahaptianes|llengua shahaptiana]], el nom de la qual volia dir "lloc de moltes roques" o "riu petit". Antigament vivien als marges del riu Wallawalla i als més propers del Columbia, entre els actuals estats de [[Washington]] i [[Oregon]]. Actualment viuen a la reserva [[
Cap el 1900 havien estat reduïts a 500 invididus. El 1960 hi havia 623 a Oregon, que havien augmetnat el 1980 a 700, però només 100 parlaven la seva llengua.
Representants de la Cultura de l'Altiplà, antigament s’alimentaven d’aglans, arrels i llevors que recollien, així com de la pesca del salmó i dels animalons de la zona que podien caçar.
Els altres trets socials, culturals i religiosos no són gaire diferernts als de les altres tribus shahaptianes de la zona, com els [[umatilla]], [[nez percé]], [[wasco]], [[yakama]] i altres. Actualment, endemés, són molt barrejats amb nez percé i [[cayuse]].
El 1804 foren visitats per [[Lewis i Clark]], que donaren els primers descripcions dels memrbes de la tribu, i cap el 1844 foren evangelitzats pels jesuïtes francesos [[Pierre-Jean de Smet]] i companyia.
Encara que es mostraren al marge de la Guerra Cayuse, el 1855 el seu cap [[Peo-peo-mox-mox]] dedicí ajudar als [[yakama]] contra els EUA i fou asassinat pel colonel J. Kelly, raó per la qual el 1858 donaren suport a la guerra dels [[Coeur d’Alene]].
Després del conflicte, cap el 1850 foren internats en la reserva [[Warm Springs]] d’Oregon, on es dedicaren a l’agricultura i a la ramaderia.
[[Categoria:Tribus ameríndies]]
| |||