Tema (música)

Un 'tema en música és algun tipus de material que és utilitzat com a punt de partida o com a base per a la composició d'una peça o d'una part d'una peça musical. Donada la importància preferent que la melodia té i ha tingut històricament en la música com a element identificador, molt sovint s'ha identificat la noció de tema amb un material melòdic, però el cert és que també pot actuar com a tema un ritme, un acord o una seqüència d'acords, una textura i -fins i tot- un element de timbre (música).

Atès que l'essència és servir de punt de partida d'una composició, aquest material esdevé important al llarg de la composició a la qual serveix de base, ja sigui a través de la repetició i/o de la transformació, els dos elements fonamentals -juntament amb el contrast- de la construcció i composició musicals en la immensa majoria d'estils musicals. Per això mateix és fonamental que el tema, per tal que pugui funcionar bé com a tal, compleixi com a mínim tres condicions:

• Que d'alguna manera o altra es percebi com una unitat, que quan se sent es tingui la sensació que és complet en sí mateix. Per això en el cas dels temes que són eminentment melòdics, hi ha algun tipus de correspondència entre tema i frase, de manera que el tema és una frase o en són dues ...
• Que sigui fàcilment reconeixible cada vegada que (re)apareix.
• Que tingui una certa capacitat de ser transformat de maneres diverses.

Atès que els compositors no van utilitzar de manera deliberada i amb finalitats constructives la transformació del temes fins al Classicisme, alguns, de manera força restrictiva, consideren que, en realitat, no es pot parlar de veritables temes musicals fins a aquest període i estil. És en el Classicisme quan, de la mà de compositors com Haydn i altres s'aborda allò que s'ha denominat desenvolupament temàtic quan hom es refereix a l'anàlisi de les obres, o treball temàtic quan allò que hom analitza és el treball del compositor i les tècniques que utilitza.

Des d'una òptica menys restrictiva hom pot parlar de l'existència de temes musicals a l'escola francoflamenca, concretament en l'ús d'algunes tècniques com el cantus firmus (una melodia ja coneguda hi és reutilitzada i transformada) o el contrapunt imitatiu. Semblantment, a la fuga, el subjecte és el tema melòdic que és objecte d'imitació, mentre que en la majoria de casos apareixen, a més, altres temes melòdics complementaris que reben el nom de contrasubjectes.

El tema és igualment essencial com en el procés de composició per part de l'autor com en el procés de comprensió per part de l'oient en formes musicals com les variacions, la sonata -en especial en la secció central de desenvolupament- o en el rondó, on cal gaudir de l'alternança entre aquest tema -que apareix generalment invariable com a tornada- i els altres que configuren el material melòdic dels episodis.

La importància del tema en la forma sonata és tal que tradicionalment s'ha conegut aquest tipus de sonat amb el nom de sonata bitemàtica, és a dir, amb dos temes, tot i que aquesta no és la única forma d'entendre aquesta forma musical. Sembla que al segle XVIII

En aquells casos en què un tema melòdic és extremadament curt se l'anomena motiu. Probablement un dels més coneguts sigui el del primer moviment de la cinquena simfonia de Beethoven, que només conté quatre notes, però dóna origen a bona part del moviment.

Quan el tema té un clar contingut i significat extramusical, un contingut semàntic a més de l'estrictament sonor se l'anomena leitmotiv, tal com l'anomenà Wagner, el seu inventor.